12 de agost de 2018
12.08.2018

Un «regal» sota sospita

?La jutge posa en perill la carrera del líder del PP en atribuir-li dos delictes amb inhabilitació

11.08.2018 | 23:38
Pablo Casado durant una compareixença pública

El màster de Casado. El president del PP i el seu partit proclamen la seva innocència, tot i que mig centenar de fulls de carta judicial poden portar-lo al Suprem

n La jutgessa Carmen Rodríguez-Medel ha posat aquesta setmana en una situació difícil el futur polític del nou president del PP, Pablo Casado, en demanar al Suprem que l'investigui davant dels indicis racionals que apunten que hauria pogut cometre dos delictes per obtenir el màster en Dret Públic per la Universidad Rey Juan Carlos, els quals impliquen fins a set anys d'inhabilitació. La jutgessa conclou que Casado va poder delinquir per suborn i prevaricació, i desgrana de forma molt meticulosa en 54 pàgines tots els elements que l'indueixen a sospitar.

La jutgessa estima que una senzilla diligència d'investigació per la policia judicial pot determinar l'efectiva antiguitat de la creació del document o la seva manipulació o elaboració posterior. Li crida especialment l'atenció que van passar poc més de 15 dies entre la comunicació del reconeixement de crèdits i la qualificació de tres de les quatre assignatures restants. No hi ha rastre documental ni dels treballs ni del seu enviament a la universitat per correu postal, electrònic o d'un altre tipus. Els professors que el van qualificar han estat requerits perquè confirmin aquests detalls. A la jutgessa, li sembla «sorprenent» que, sense anar a classe, lliurés els treballs en persona, com al·lega, per la qual cosa no hi ha cap prova documental d'aquestes al·legacions, «a diferència del que passa amb molts alumnes, que sí que anaven a classe però entregaven els treballs per correu electrònic».


Un «grup d'escollits»

La jutgessa recull, a més, que cap dels alumnes del grup ordinari, que anaven regularment a classe, recorden que Casado hi anés. I en el full informatiu que el president del PP va assegurar que conserva del temps en què va cursar el màster «consta amb claredat, en l'apartat denominat fitxa tècnica, que la modalitat era presencial». El full estableix, a més, que els que anomena «alumnes del grup d'escollits» no van anar mai a classe. Això és el que de manera unànime declaren tots els alumnes ordinaris, els que sí que anaven a classe, que es reconeixen entre ells, es recorden i tenen llistes amb les seves dades de contacte, segons recull la jutgessa.

Aquest «grup d'escollits» està format per Casado i per les tres excompanyes que estan ja imputades en la causa: Alida Mas Taberner, que aleshores era subsecretària de la Conselleria d'Educació de la Generalitat valenciana, sota la presidència de Francisco Camps; María Mateo Feito, filla de l'exassessora de la conselleria d'Educació de la Comunitat de Madrid i mà dreta de Cristina Cifuentes, acusada d'anar a la URJC el dia en què va esclatar l'escàndol per intentar tapar-lo; i María Dolores Cancio, que estava vinculada a l'Instituto de Derecho Público. Cap de les tres tampoc conserva els treballs presentats per ser qualificats ni cap altra mena de documentació que evidenciï que aquests treballs es van remetre als professors o que, d'alguna manera, mantenien relacions acadèmiques amb els professors que els havien d'avaluar.

Per contra, la jutgessa constata que la documentació aportada pels alumnes del «grup ordinari» és aclaparadora: treballs, de vegades amb les seves successives versions d'elaboració, i correus electrònics remetent els treballs als professors, correus dels professors als alumnes acusant recepció dels treballs, etcètera. «La comparació és certament significativa», escriu la instructora del cas.

A més, la jutgessa troba contradictori que Casado manifestés en entrevistes que aleshores només era un estudiant anònim, de vint i pocs anys, mentre que de l'informe de la Guàrdia Civil es desprèn que ja era diputat a l'Assemblea de Madrid i president de Noves Generacions del Partit Popular. Tot això fa que la magistrada conclogui que Casado i les seves tres companyes van rebre un «regal o prebenda a determinats alumnes, que aconseguien la titulació sense cap mèrit acadèmic». I que aquest «grup d'escollits» tenia una posició rellevant «en l'àmbit polític, institucional» o mantenia vincles d'amistat o professionals amb el director del màster, Enrique Álvarez Conde.


«Responsabilitat penal»

Per tot això, la jutgessa conclou que hi ha indicis racionals que Casado va cometre els delictes de prevaricació administrativa i suborn impropi, que podrien costar-li la carrera política, ja que, en cas d'una hipotètica condemna, es contempla una inhabilitació per a càrrec públic d'entre tres anys i mig i set anys. En la seva exposició raonada, considera que hi ha «prou elements per entendre que dels fets exposats pogués derivar responsabilitat penal de l'aforat».

Així, la magistrada considera Casado com a «cooperador necessari» de la presumpta prevaricació que atribueix a l'exdirector de l'Instituto de Derecho Público, Álvarez Conde, però no per les convalidacions, que són legítimes, sinó per la «qualificació arbitrària» de les altres quatre assignatures del líder del PP. Aquest delicte va ser agreujat en l'última reforma del Codi Penal, tot i que a Casado se li hauria d'aplicar el text vigent en el moment dels fets, que contempla penes d'entre 7 i 10 anys d'inhabilitació, com recull l'article 404.

Com que Casado no és funcionari públic, l'article 65.3 del Codi Penal assenyala que els jutges o tribunals poden imposar la pena inferior en grau a l'assenyalada per la llei per a la infracció de què es tracti, en aquest cas d'entre 3,5 i 7 anys. Des del punt de vista jurídic, la jutgessa esmenta la jurisprudència del Suprem per manifestar que qualificar una assignatura sense mèrit acadèmic és un delicte imputable també a qui no és funcionari públic, en aquest cas als alumnes.

Per a la jutgessa, la conducta del líder del PP pot ser qualificada de co-operació necessària en el delicte de prevaricació administrativa, ja que l'alumne es matricula al màster i paga les taxes acadèmiques, aporta el seu expedient acadèmic íntegre, sol·licita el reconeixement de crèdits i accepta el títol, el qual utilitza en el seu currículum. Respecte al suborn impropi, la jutgessa l'hi atribueix per la seva condició de diputat a l'Assemblea de Madrid en aquells anys. La magistrada entén que «rebre com a regal una titulació de màster» suposa una prebenda que encaixa en aquest delicte, tot i que reconeix que és una pràctica «poc habitual», ja que «els exemples que la jurisprudència proporciona solen referir-se a qüestions materials, no a titulacions acadèmiques».

Rodríguez-Medel afirma que l'«important és que la mateixa naturalesa del regal (una titulació acadèmica) exigeix una participació activa del subjecte que el rep i que aquesta participació sigui anterior a obtenir l'obsequi». La jutgessa descarta que es produeixi un esgotament del delicte de suborn, «com podria ser-ho matricular al seu nom un cotxe que es regala» o que fos un regal de cortesia. «Es tracta de matricular-se al màster, pagar l'import de la matrícula, aportar l'expedient acadèmic previ i sol·licitar el reconeixement de crèdits. Tot això per intentar donar una aparença de legitimitat a l'obtenció del títol que es rep com a regal», afegeix. En la seva opinió, «aquesta participació, activa, prèvia i necessària per la naturalesa del regal vincula el suborn a la prevaricació administrativa que suposa la concessió arbitrària del títol».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Calendari laboral i escolar

Calendari laboral 2018 a Catalunya

Calendari Laboral 2018 a Catalunya

Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2017/18

 

Enllaços recomanats: Premis cinema