n El vaixell de salvament marítim Aquarius, gestionat per Metges Sense Fronteres (MSF) i SOS Mediterranée, va llançar ahir un missatge als governs europeus perquè puguin desembarcar «en el lloc segur més proper» i com més aviat millor els 141 migrants i refugiats que van ser rescatats divendres passat quan viatjaven a bord de dues pasteres.
Les dues ONG van apel·lar a les obligacions contemplades dins del Dret Marítim Internacional per sol·licitar el desembarcament de les 141 persones localitzades en aigües internacionals. La majoria procedeixen d'Eritrea i Somàlia i en el grup viatgen 73 menors d'edat, 67 d'ells sense un acompanyant adult. «Tot i que l'estat mèdic dels rescatats és estable ara com ara, molts estan extremadament febles i desnutrits i diuen que han estat retinguts en condicions inhumanes a Líbia», va assenyalar Metges Sense Fronteres en un comunicat.
L'Aquarius va posar-se en contacte durant les dues operacions de rescat portades a terme divendres amb «totes les autoritats competents», incloses les d'Itàlia, Malta, Tunísia i fins i tot Líbia. Les autoritats líbies van convidar el vaixell a atracar en un altre lloc, però en tot cas les ONG van recordar que el país africà «no està reconegut com un lloc segur» i, per tant, no retornarà els migrants.
L'Aquarius navega ara cap al nord amb la intenció de demanar el desembarcament. El coordinador de rescat de SOS Mediterranée, Nick Romaniuk, va considerar «de la màxima importància» que «els supervivents siguin portats el més aviat possible a un lloc segur on es puguin cobrir les seves necessitats bàsiques i puguin quedar protegits davant els abusos».
Per la seva part, el coordinador de projectes de Metges Sense Fronteres, Aloys Vimard, que es troba a bord de l'Aquarius, va assegurar que les accions del divendres passat posen en qüestió la «capacitat» del Centre de Coordinació de Rescats de Líbia per «coordinar completament» l'ajuda a embarcacions en perill.
«Un rescat no està complet fins al desembarcament en un lloc segur. El centre de Líbia ens va dir clarament que no podia proporcionar-lo. A més, no va informar l'Aquarius que sabia que hi havia embarcacions en perill, tot i que estàvem a prop i els vam oferir la nostra ajuda», va lamentar Vimard, que va voler recordar com els governs europeus «han dedicat tots els esforços a donar suport als guàrdies costaners libis durant aquests anys».
Els migrants i refugiats rescatats per l'Aquarius també han explicat al personal de les ONG que es van trobar al Mediterrani fins a cinc vaixells que es van negar a oferir-los ajuda, fet que segons Vimard demostra que, a més de centenars de vides, «hi ha en joc el principi de donar assistència a persones en perill al mar».
El portaveu de Metges Sense Fronteres va admetre que aquestes reticències dels vaixells civils poden ser provocades per la por de quedar-se atrapats en un limbe legal i polític si no aconsegueixen que cap país els proporcioni un port segur en què desembarcar. «Les polítiques dissenyades per impedir que la gent arribi a Europa a qualsevol cost estan provocant més patiment i forçant aquells que ja són vulnerables a iniciar viatges encara més arriscats a la recerca de seguretat», va advertir.
De fet, aquesta és la primera vegada que l'Aquarius surt al Mediterrani des del conflicte generat el mes de juny passat, quan Itàlia i Malta es van negar a rebre el vaixell i els 630 migrants rescatats que hi anaven a bord. Finalment, va haver d'arribar fins a València, però des d'aleshores Itàlia i Malta mantenen els seus ports tancats a les ONG.
Petició a Capitania
Per la seva part, Verdemar-Ecologistas en Acción va demanar «la mateixa professionalitat» a la Capitania Marítima d'Algesires amb els petrolers que amb el vaixell Open Arms. «És una vergonya que tractin així la tripulació i aquesta ONG després de l'esforç i el risc a què s'exposen per salvar vides», va assenyalar l'entitat a través d'un comunicat.
