n Havia patrullat gairebé diàriament per la Rambla i encara li impacta el silenci en què es va sumir aquesta via el 17-A. «El tema de la por el penses a posteriori. Ajudar les persones és innat, et surt sol», afirma Cristóbal García, un dels primers agents dels Mossos d'Esquadra a arribar al lloc. Just al punt, al costat del mosaic de Joan Miró, en què Younes Abouyaaqoub va interrompre ara fa un any el mortal recorregut amb la furgoneta que conduia per la Rambla, García assegura que a ningú el preparen per afrontar «un tema com aquest», ja que és «impossible».
Destinat els últims dos anys a l'àrea de proximitat de la comissaria dels Mossos d'Esquadra a Ciutat Vella, García patrullava habitualment per la Rambla, on mantenia contacte freqüent amb els comerciants de la zona i intervenia en assumptes de seguretat ciutadana, fins que el 17 d'agost de l'any passat aquesta zona es va convertir en l'epicentre d'un atemptat gihadista.
«Érem al carrer del Carme, fent tasques de seguretat ciutadana, a les cinc menys deu de la tarda, circulant amb el cotxe, quan va sortir per l'emissora que estaven atropellant persones», rememora el mosso.
«Pel carrer del Carme!»
«Un company va cridar molt fort per antena «pel carrer del Carme!» i ja vam saber, pel to de veu, que no es tractava d'una cosa normal. Vam deixar el cotxe patrulla creuat al carrer per impedir que els terroristes poguessin seguir la marxa per aquesta via i vam veure molta gent sortir corrent, per la part del darrere del mercat de la Boqueria, cridant que hi havia gent disparant al seu interior», va relatar.
Per aquest motiu, es van dirigir cap a la Boqueria: «No sabíem gaire bé quina era l'amenaça, quantes persones hi havia, ni què estava passant. Com que la gent deia que estaven disparant, vam agafar la nostra arma reglamentària i vam entrar al mercat. Vam veure gent estirada a terra per por, tremolant, alguns s'havien amagat dins de les parades, que estaven tancant», reviu el Cristóbal García.
«Si vam tenir por? Quan sortia la gent de la Boqueria i deien que hi havia gent disparant... és impossible preparar una persona per a un tema com aquest. Quan vas on suposadament estan disparant, nosaltres entrem dins sense saber a què ens enfrontem, amb l'arma a la mà. Quan veiem que entrant ens posem en risc és quan prenem consciència de per a què hi som: per ajudar les persones. Jo he d'ajudar, això surt innat, surt sol».
