Els treballs de neteja dels nivells inferiors de la cova de les Teixoneres de Moià han desenterrat restes de fauna. En aquest sentit, la mostra més espectacular és un calcani -l'os del taló- d'un ur salvatge, un bòvid desaparegut avantpassat de l'actual toro però d'unes dimensions que duplicarien o triplicarien l'espècie actual.

La troballa de la dent d'un nen neandertal de fa més de 50.000 anys a la cova de les Teixoneres de Moià, l'any 2016, ha convertit l'emplaçament en un espai d'especial interès per als arqueòlegs.

Tant és així que en aquests anys la recerca ha anat avançant fins a arribar al nivell del camí que recorre el conjunt de les coves del Troll. Arribats a aquest punt, i per fer compatibles les excavacions amb les visites al jaciment, l'Ajuntament ha instal·lat una passera i una coberta que permet mantenir l'espai obert al públic mentre continuen els treballs.

Aquestes obres han provocat que enguany la campanya d'excavacions hagi estat més curta del l'habitual, però tot i així han pogut sortir a la llum una quinzena de puntes de llança, a part de les restes d'un ur salvatge.

Les expectatives per als pròxims anys d'excavacions són ara molt altes, ja que, més enllà de fer compatibles treballs i visites, els arqueòlegs poden arribar a nivells de restes molt més antics dels que s'havien trobat fins ara, i s'espera que aviat es puguin documentar restes de més de 100.000 anys d'antiguitat.

«Hem buscat un sistema que sense tallar el camí ens permeti continuar excavant, i les perspectives son boníssimes», explica el director de l'excavació, Jordi Rosell. Fins ara la descoberta més important es va fer el 2016 i van ser les restes de la dentadura d'un nen neandertal de fa més de 50.000 anys, l'anomenat nen de Moià.

Els arqueòlegs continuen esperançats a trobar més restes d'aquest infant, però mentre això no passi continua la «reconstrucció històrica» del neardental a la Catalunya Central.

Puntes de llança

En la campanya d'excavacions d'aquest estiu, que ha estat extremadament curta, s'han localitzat una quinzena de puntes de llança d'aproximadament l'any 70.000 aC, «que indica una activitat de cacera molt interessant».