Sergi Pla és el màxim responsable de les cinc comissaries dels Mossos de la Catalunya Central (Manresa, Berga, Solsona, Igualada i Vic), que el dia dels atemptats a Barcelona i Cambrils també es van haver d'implicar a fons en el dispositiu. Té molt present la jornada dels atemptats. El ritme en els comandaments de la policia catalana va ser frenètic davant la vertiginosa successió d'esdeveniments.

Un any després del fatídic 17-A, Pla assegura que el dispositiu dels Mossos d'Esquadra va funcionar bé i que al llarg d'aquest any només s'ha millorat la comunicació interna. Destriar quina informació era certa va ser realment complex. També s'ha reforçat, quant a lluita antiterrorista, el contacte amb els centres educatius i la vigilància als centres penitenciaris per detectar qualsevol individu que estigui en ple procés de radicalització.

On era en el moment que va tenir lloc l'atemptat a la Rambla?

A la comissaria. A la sala regional teníem avisos que al darrere de l'explosió d'Alcanar hi havia magribins i que hi havia moltes bombones de butà. Hi començava a haver indicis que hi havia explosius. Estava seguint el que passava per veure quin tipus de suport podíem donar i també estava pendent de si passava alguna cosa a la regió central. No sabíem si la cèl·lula estava integrada per més persones ni si, en el cas que fos així, actuarien. Però quan la furgoneta va entrar a la Rambla, fent un recorregut de 500 metres, ja sabíem segur que era un atemptat.

I a partir d'aquell moment quina va ser la tasca des de la regió central?

Van començar a trucar agents que estaven de vacances que nosaltres no havíem avisat. Va ser la reacció del nostre personal quan s'assabenta del que ha passat i la dimensió de tot plegat. Ens trucaven per dir-nos que s'incorporaven. Ho van fer voluntàriament.

Quina va ser la tasca dels agents de la regió central?

Es van distribuir pels controls de pas que tenim prefixats. A Catalunya n'hi ha 743. Són punts crítics per fer tancaments i controlar la gent que es mou. En aquests casos sempre hi ha uns ítems per fer el control, i en aquest cas buscàvem persones àrabs sospitoses per dificultar la mobilitat de les persones que buscàvem. Pel que fa a l'atemptat de Cambrils, no sabem si es va produir perquè volien atacar una patrulla o perquè van veure que no podien passar per enlloc més.

A part de la vigilància, des de la regió central es va haver de gestionar la cerca de la furgoneta de Vic. Com es va fer aquesta tasca?

Quan transmetem la informació de la furgoneta als cossos de la Policia Locals, ja hi ha un agent de de Manlleu que, tot i estar fora de servei, li ha arribat la informació per altres vies i ja ha localitzat la furgoneta. Llavors va trucar immediatament per descriure el vehicle i confirmar que es tracta de la furgoneta que buscàvem. Estava parada, però dubtaven de si hi havia explosius. Per aquest motiu vam desallotjar la zona on estava estacionada la furgoneta.

No era la primera vegada que s'afrontava a un atemptat. Als anys 90 li va tocar viure el terrorisme d'ETA. L'operatiu per aquell tipus d'atemptats serveix per afrontar l'amenaça gihadista?

A mitjan 90 era inspector a la Policia Nacional. Em va tocar anar a Sants quan va explotar un cotxe bomba d'ETA al pàrquing superior de l'estació, i en un altre a Montjuïc en què els vam enxampar quan estaven activant el vehicle. Un altre que va esclatar davant de Correus, a Barcelona. Finalment una acció dels GRAPO en què vaig haver de desallotjar El Corte Inglés de Francesc Macià, tot i que en aquest cas finalment l'artefacte era simulat. Però ara estem parlant d'un terrorisme molt diferent perquè desconcerta, perquè els membres d'ETA volien fugir i sobreviure. Ara, els terroristes islamistes estan convençuts volen morir. Abans nosaltres els perseguíem, ara són ells els que ens persegueixen a nosaltres. A més, fan atemptats amb ganivets o amb una furgoneta. Mètodes que posen el terrorisme a l'abast de tothom.

Quin és el nivell de radicalització a la Catalunya Central?

Les estadístiques no funcionen i no podem dir que en un territori, perquè tingui més membres d'una religió, hi hagi més radicalització. Hi ha una persona que radicalitza, i el procés de radicalització d'un grup recau on estigui aquesta persona.