Una riuada de gent va omplir ahir la Rambla com també es va omplir de flors de diferents colors per homenatjar les víctimes del 17-A. I és que ni la por pel record dels atemptats que van colpejar el cor de Barcelona ara fa un any, ni les mesures de seguretat desplegades per l'ocasió van evitar que centenars de ciutadans i visitants estrangers s'hi passegessin des de primera hora del matí. «Estic content de ser avui aquí», explicava l'Stefano, un turista sard en assabentar-se de l'efemèride, que recorda com l'atemptat «es va sentir molt» a Itàlia.

Optimista, l'alemany Stephan, acabat d'arribar a la ciutat, proclamava que si es deixés dur per la por «no aniria enlloc mai més», cosa que rebutja amb la seva visita a Barcelona. El ciutadà rus Yuri resident a Barcelona, que va viure l'atemptat en directe i va quedar «a 10 metres» de la furgoneta. Ahir portava flors per les víctimes. Aleshores va estar una setmana sense poder trepitjar la Rambla, abatut pels tràgics fets que havia presenciat. «Explico a la meva família i amics que allò va ser com un bowling humà». Yuri treballa a la Rambla, i aquell dia era al lloc dels fets. Segons explica, la furgoneta amb què es va perpetrar l'atemptat es va aturar a tan sols «deu metres» d'on ell es trobava en aquell moment. Un any després, segueix treballant i anant cada dia al mateix lloc. A prop del mosaic de Miró, on hi ha disposada l'ofrena floral a les víctimes, Yuri va deixar-hi ahir un ram en homenatge als morts en l'atemptat.

Ahir, l'afluència de visitants a la Rambla era gran, i només l'absència de trànsit rodat i una destacada presència policial a la zona de Liceu recordava que ahir s'hi celebrava una malaurada efemèride. De fet, alguns turistes descobrien que ahir es commemorava el primer any des dels atemptats del 17-A. «Acabem d'arribar a la ciutat», es justificava l'alemany Stephan, a prop del Mercat de la Boqueria. «Ens hem adonat que hi ha molta policia al carrer, no sé si és necessari», afegia aquest turista. Stephan recordava haver vist a la televisió les imatges de l'atemptat de Barcelona d'ara fa un any: «Va ser molt trist per a tots», comentava. «M'agrada visitar llocs com aquest; hi ha un risc, però no tinc por», afegia.

Més a prop del punt exacte on es desenvolupa l'homenatge floral a les víctimes, el propietari de la floristeria Benzal, Jordi Hernández, regava les seves plantes mentre espera que s'aixequi el tall i la gent torni a circular per davant del seu negoci. Per a Hernández, l'acte institucional «sobra» i, en tot cas, li hauria agradat que fos «més proper» a les víctimes. «M'agradaria abraçar-los», proclamava. «Tothom s'hauria de poder apropar a les víctimes, abraçar-los i estar a prop d'ells, expressant els seus sentiments», suggeria aquest comerciant, que sortosament tenia la persiana baixada el dia dels atemptats. «Aquell dia estàvem de vacances, ens va trucar un company per explicar-nos-ho i pensàvem que era una broma perquè a vegades havíem comentat que un dia ens havia de tocar (ser víctimes d'un atemptat) a nosaltres», recordava ahir. Per sort, afegia, no van haver de lamentar cap víctima entre els coneguts de la zona. Però tot plegat els va afectar, i van ser seguir sense obrir uns dies més enllà del previst per refer-se de l'impacte. «Però després la vida continua, això és la Rambla, el cor de la ciutat, i s'ha de continuar com abans de l'atemptat», assegurava resignat.

Entre els ciutadans que van baixar a la Rambla per «recordar» les víctimes hi havia la Ramona i la Rosa, dues amigues que portaven roses i lluien cartells de l'Assemblea Nacional Catalana on deia «Us tenim presents, no tenim por, suport a les famílies i les víctimes del 17-A». «És un dia per al record, hem vingut a estar en silenci, portar una flor, i pensar en elles» [les víctimes], resumia la Ramona. Segons el seu parer, Barcelona «tira endavant» i «superarà aquells fets», per bé que el record «quedarà per sempre». Del dia d'ahir, consideraven que la Rambla es veia «menys plena», que, segons el seu entendre era pel fet que «hi ha una mica de rebuig cap al personatge que ve», van asse-nyalar referint-se a la presència del rei als actes de record i homenatge a les víctimes. «Ell no hi ha de fer res aquí, això és una cosa nostra», expressaven.

Alié a aquesta polèmica, Gabriel Maldonado Fernández mostrava un llarg poema que va escriure «per les vítimes» i que va deixar a la zona on es concentren les mostres de record ciutadanes, al mosaic de Miró de la Rambla. «El vaig escriure perquè tenia molta pena, sobretot pels nens innocents», explicava.