n La Policia italiana va elevar ahir a quaranta-dos el nombre de morts pel desastre del col·lapse del pont Morandi a Gènova després de la troballa de les restes mortals de l'última persona a la qual es tenia per desapareguda. Es tracta de Mirko Vicini, treballador de 31 anys del municipi genovès d'Amiu. Cal dir, no obstant això, que la xifra de morts augmentarà, ja que només s'estan confirmant les defuncions dels cossos identificats. Prèviament els bombers havien trobat la nit de divendres a dissabte una família de tres persones morta sota els enderrocs, segons van confirmar fonts oficials a Sky Itàlia.

Els morts van ser identificats com Cristian i Dawna Cecala i la seva filla de nou anys, Kristal. L'automòbil en què viatjaven va ser trobat completament aixafat sota un gran bloc de ciment que formava part del piló de l'estructura esfondrada a prop de la riba esquerra del riu Polcevera.

El govern ja ha anunciat una investigació administrativa per determinar les causes del col·lapse del pont i el procés per revocar la llicència d'explotació concedida a Autostrade, l'empresa que gestiona el 80 % de la xarxa viària d'Itàlia.

La Fiscalia du a terme una investigació penal. La secció central del pont, situat entre les ciutats de Polcevera i Gènova, i que connecta dues autopistes, es va esfondrar el migdia del dimarts per causes que encara es desconeixen.

D'altra banda, ahir es va celebrar el funeral d'Estat per les víctimes de l'esfondrament del pont. La major part de les famílies, però, no hi va assistir per rebuig «per evitar la farsa de la passarel·la dels polítics», en la qual entenien que es convertiria la cerimònia.

A la cerimònia, en els taüts van ser dipositades corones de roses blanques, banderes nacionals i altres pertinences personals de les víctimes, en presència del president de la República, Sergio Mattarella, els presidents del Senat i de la Cambra, Maria Elisabetta Casellati i Roberto Fico, el ministre de l'Interior, Matteo Salvini, i l'arquebisbe de Gènova, Angelo Bagnasco.

«El col·lapse ha causat una profunda ferida al cor de Gènova pel dolor sense límits de les famílies, dels ferits i dels desplaçats, enmig d'incomptables signes de consternació i proximitat no només d'Itàlia, sinó també de moltes parts del món», va explicar l'arquebisbe abans de amonestar les autoritats. «La gran pregunta que tots ens fem és què vam poder fer, i no vam fer. I aquesta és definitivament la qüestió que han de fer-se ara els responsables dels assumptes públics», va afegir Bagnasco.