Fa més de 50.000 anys, una neandertal i un denisovà (un grup d'humans dels quals se'n sap molt poca cosa) van mantenir relacions sexuals, fruit de les quals va néixer una filla que va morir aproximadament als 13 anys. Aquesta és la primera confirmació que neandertals i denisovans s'havien creuat alguna vegada, encara que ja es donava per fet. La descoberta l'ha fet l'Institut Max Planck d'Antropologia Evolutiva, a Leipzig, i l'ha publicat la revista Nature.

La investigació ha revelat, extret i analitzat el genoma d'un fòssil descobert per arqueòlegs russos a la cova de Denísova, al sud-oest de Rússia, que és l'únic lloc de tot el món on s'han trobat restes de denisovans. L'estudi ha conclòs que la meitat dels gens de l'adolescent procedien d'una mare neandertal i l'altra meitat, d'un pare denisovà.

A més, el genoma de la mare s'assemblava més als neandertals de l'oest d'Europa que als que vivien a la zona de la cova de Denísova, fet que demostra que van protagonitzar grans migracions per Euràsia. El pare denisovà, per la seva banda, també tenia restes d'ascendència neandertal, de manera que es conclou que la seva població ja s'havia creuat anteriorment amb aquesta espècie.

Probablement, neandertals i denisovans es van mantenir com a dues poblacions separades, mentre que els Homo sapiens moderns es van reproduir amb els dos grups i, com a conseqüència, els europeus porten l'emprenta genètica dels neandertals i alguns grups asiàtics, la dels denisovans.