n El Govern calcula que podrà exhumar les restes del dictador Francisco Franco del Valle de los Caídos abans de final d'any i donarà 15 dies a la família per fer-se càrrec del cos. En el cas que la família no comuniqui on vol enter-rar el general o hi hagi discrepàncies entre els seus membres, serà l'Executiu qui prendrà la decisió. Així ho va explicar la vicepresidenta del Govern, Carmen Calvo, que va explicar els detalls del procediment iniciat per l'Executiu amb l'aprovació pel Consell de Ministres d'un reial decret llei que dona empara legal a la sortida de les restes de Franco del Valle de los Caídos.
Aquest reial decret llei modifica la Llei de memòria històrica del 2007 per especificar -afegint un tercer apartat a l'article 16- que «al Valle de los Caídos només podran romandre les restes mortals de persones mortes a conseqüència de la guerra civil espanyola, com a lloc de commemoració, record i homenatge a les víctimes de la contesa». Franco és l'única persona enterrada al monument que no va morir en la contesa ni va ser represaliat posteriorment, sinó que va perdre la vida octogenari de mort natural i mantenint la direcció de l'Estat.
Al costat de la seva llosa, davant de l'altar de la basílica del Valle de los Caídos, també hi ha enterrat José Antonio Primo de Rivera, fundador de la Falange Espanyola. Ell sí que va ser executat els primers mesos de la Guerra Civil espanyola, de manera que romandrà al monument. Si és el cas, l'Executiu vol exhumar les seves restes per enterrar-lo en un altre lloc del Valle de los Caídos perquè deixi d'estar en un lloc preeminent de la Basílica i tingui un tractament similar al de la resta de víctimes, com va recomanar el Comitè d'Experts de Memòria Històrica el 2011.
Però, tot i que el Congrés dels Diputats va instar el 2017 a exhumar les restes de Primo de Rivera, igual que les de Franco, amb caràcter urgent i preferent, el reial decret llei aprovat ahir afecta només al dictador. En ser preguntada per aquest fet, Calvo va fer una crida als partits perquè, a més de convalidar el decret, votin la seva tramitació com a projecte de llei, el que donaria peu a introduir més canvis i millores a l'actual Llei de memòria històrica.
El vicesecretari general d'Organització del Partit Popular, Javier Maroto, va assegurar que el seu partit «no gastaria ni un euro per enterrar o desenterrar» el dictador del Valle de los Caídos. Maroto va explicar que el PP «no té cap inconvenient» perquè s'exhumi Franco, però va criticar l'Executiu de Pedro Sánchez perquè aquesta mesura «s'aprovi d'urgència».
«Si era tan urgent desenterrarlo, què han fet la resta de socialistes fins ara, mirar cap a una altra banda?», es va preguntar el dirigent popular, per després afegir: «Això és una cortina de fum de Sánchez».
Paral·lelament, el secretari general de Ciutadans (Cs), José Manuel Villegas, va acusar el president del Govern, Pedro Sánchez, d'usar la qüestió del decret llei per a l'exhumació del dictador com una «cortina de fum» que eviti parlar dels nomenaments «a dit» a les institucions públiques o de les «concessions» als separatistes.
Per part seva, el vicepresident de la Generalitat i adjunt a la Presidència d'ERC, Pere Aragonès, va vincular el suport del seu partit al decret llei al fet que s'acompanyi d'«altres polítiques en matèria de memòria històrica», com anul·lar els judicis del franquisme. La vicepresidenta del PDeCAT, Míriam Nogueras, va celebrar el decret llei i va reiterar que l'exhumació ha d'anar acompanyada de l'anul·lació dels judicis del franquisme, però va assegurar que votaran a favor perquè aposten per «acabar amb tot el que fa olor de franquisme».
