La majoria de les associacions de jutges i fiscals van exigir ahir al Govern espanyol que assumeixi davant la justícia belga la defensa de l'instructor de la causa del procés, Pablo Llarena. El PP i Ciutadans van mostrar el seu suport al magistrat i van criticar la posició de l'Executiu davant el cas.
La vicepresidenta del Govern, Carmen Calvo, va assegurar abans-d'ahir que l'Executiu defensarà la jurisdicció d'Espanya en la demanda civil contra Llarena de l'expresident Carles Puigdemont i els quatre exconsellers que van fugir amb ell a Bèlgica, però va deixar clar que l'empara legal i el suport al jutge, que ha de comparèixer el dia 4 de setembre, cor-respon al poder judicial.
En un comunicat conjunt, l'Associació Professional de la Magistratura, l'Associació Judicial Francisco de Vitoria, el Fòrum Judicial Independent, l'Associació de Fiscals i l'Associació Professional Independent de Fiscals van acusar l'Executiu de «desistiment de funcions».
Aquestes organitzacions van exigir al Govern central que assumeixi la defensa de Llarena davant la justícia belga i van defensar la integritat dels jutges espanyols, la independència del poder judicial i la immunitat de la jurisdicció espanyola, que no pot ser fiscalitzada pels tribunals d'un país estranger.
A més, van recordar que en un informe de l'Advocacia de l'Estat de fa uns dies es va entendre que «concorrien els requisits contemplats en la Llei d'Assistència Jurídica a l'Estat perquè Espanya, a través del Ministeri de Justícia, es personés davant els jutjats i tribunals belgues en aquest assumpte».
Per la seva part, la Unió Progressista de Fiscals (UPF) va considerar en un comunicat que l'Estat ha de personar-se en el procediment obert a Bèlgica per defensar la immunitat de jurisdicció dels tribunals espanyols.
La UPF va ratificar el seu compromís en la defensa de la «sobirania i independència de la jurisdicció espanyola» i va qualificar d'«absolutament inassumible» i «completament improcedent l'intent de fiscalitzar o enjudiciar, davant òrgans judicials estrangers, l'activitat jurisdiccional desenvolupada per un magistrat espanyol en el ple exercici de les seves funcions».
Segons fonts jurídiques consultades per Efe, el que realment s'està qüestionant és la jurisdicció i la sobirania espanyola i sostenen que la demanda es refereix a l'activitat jurisdiccional del magistrat i no a qüestions privades ni a declaracions fetes en la seva condició de ciutadà. Segons aquestes fonts, no es tractaria, per tant, de defensar Llarena, sinó «la nació». Aquestes fonts argumenten que és impossible separar la funció jurisdiccional d'aquest jutge del Tribunal Suprem com a instructor de la causa -en la qual estan processats els cinc líders independentistes que el van demandar- de les manifestacions que li atribueixen en la demanda.
El president de la Comunitat de Madrid, el popular Ángel Garrido, va acusar el Govern socialista de «deixar desemparat el jutge que defensa la Constitució davant dels colpistes». A través del seu compte de Twitter, Garrido va escriure: «Aquest és l'ordre lògic de les coses per al Govern socialista: en primer lloc, rebre amb honors a la Moncloa qui dona suport als colpistes fugats -en al·lusió al president català, Quim Torra- i, en segon lloc, deixar desemparat el jutge que defensa la Constitució davant dels colpistes».
La portaveu de Ciutadans a l'Ajuntament de Madrid, Begoña Villacís, va assegurar que el seu partit està «molt decebut» amb el Govern per «no prestar defensa» al jutge Llarena a Bèlgica, assumpte pel qual van a exigir una compareixença «immediata» a l'Executiu de Pedro Sánchez.
El líder de Ciutadans, Albert Rivera, va recalcar: «Sánchez abandona els que defensen l'Estat a Catalunya».
