n El Govern socialista de José Luis Rodríguez Zapatero, que va promoure la Llei de Memòria Històrica del 2007, va desestimar l'anul·lació dels judicis polítics i sentències del franquisme al·legant que és «un impossible jurídic». Aquest assumpte va tornar a ser reclamat la setmana passada pels independentistes d'ERC i el PDeCAT com a contrapartida a donar suport a la reforma per a l'exhumació de Franco, i el PSOE de Pedro Sánchez comparteix la reivindicació i podria incloure-la en la futura tramitació parlamentària del decret llei per exhumar el dictador. O no, si es tenen en compte els precedents.
La Llei de Memòria Històrica estableix en el seu article 3 «la il·legitimitat dels tribunals, jurats i qualssevol altres òrgans penals o administratius que, durant la guerra civil s'haguessin constituït per imposar, per motius polítics, ideològics o de creença religiosa, condemnes o sancions de caràcter personal, així com la de les seves resolucions». Expressament, i «per ser contraris a dret i vulnerar les més elementals exigències del dret a un judici just, es declara la il·legitimitat del Tribunal de Repressió de la Maçoneria i el Comunisme, el Tribunal d'Ordre Públic (TOP), així com els Tribunals de Responsabilitats Polítiques i consells de guerra constituïts per motius polítics, ideològics o de creença religiosa».
En conseqüència, afegia que «es declaren il·legítimes, per vicis de forma i fons, les condemnes i sancions dictades per motius polítics, ideològics o de creença per qualssevol tribunals o òrgans penals o administratius durant la dictadura contra qui van defensar la legalitat institucional anterior, van pretendre el restabliment d'un règim democràtic a Espanya o van intentar viure segons opcions emparades per drets i llibertats avui reconeguts per la Constitució».
Però aquella declaració, juntament amb la carta de reparació que l'Estat es comprometia a expedir a títol pòstum, no va ser suficient per a ERC i el PDeCAT, que continuen reclamant l'anul·lació dels judicis i condemnes, especialment en el cas del president Lluís Companys, afusellat el 1940.
Per al Govern socialista de Zapatero, «en un sistema democràtic no hi ha major sanció que la declaració d'il·legitimitat», que ja està recollida a la llei. «No hi ha acte més solemne i més simbòlic i emblemàtic que aquell que s'aprova al Parlament» , argumentava el llavors ministre de Justícia, Francisco Camaño.
Fa un any, reprenent un text del Parlament català, el Congrés ja va aprovar una proposició no de llei promoguda pel PSOE per destacar que la de Companys i la resta de sentències polítiques són «il·legítimes, radicalment nul·les i injustes, i no tenen absolutament cap eficàcia i validesa».
El PSOE ja va donar fins i tot un pas més en incloure l'anul·lació dels judicis i condemnes del franquisme en un proposició de llei de reforma de la Llei de Memòria Històrica, vetada pel Govern del PP. La nova ministra de Justícia, Dolores Delgado, es va comprometre a estudiar la fórmula per portar-la a la pràctica.
En els propers mesos, quan s'obri la tramitació parlamentària com a projecte del decret urgent aprovat per exhumar Franco, tot apunta que l'anul·lació dels judicis tornarà a estar a sobre de la taula, i aquesta vegada PSOE, Units Podem i els independentistes d'ERC i PDeCAT poden formar majoria per aplicar-lo.
Per altra banda, la portaveu de Ciutadans (Cs) i líder de l'oposició a Catalunya, Inés Arrimadas, va lamentar que el president del Govern, Pedro Sánchez, «hagi trencat el consens» sobre l'exhumació de les restes de Franco a què es va arribar al Congrés dels Diputats i ho hagi fet «de manera barroera amb un cop de decret». Arrimadas va recordar que el 2017 el Congrés va aprovar una solució global d'exhumar les restes de Franco i convertir el Valle de los Caídos en un espai de reconciliació, «però Sánchez ha trencat aquest consens i s'ha centrat en una única part i, en lloc de realitzar-lo amb una llei que pugui ser consensuada, l'ha executat de manera desesperada amb un cop de decret».
El PP parla de «trucs»
Paral·lelament, el sotssecretari d'Organització del PP, Javier Maroto, va insistir que la posició del seu partit respecte a la voluntat d'exhumar les restes de Franco és l'abstenció. Segons va assegurar, el CIS fa deu anys que no pregunta als espanyols pel dictador, fet pel qual, si aquest tema està actualment a sobre de la taula és perquè Pedro Sánchez «necessita llançar tinta sobre assumptes que no li surten bé». «Amb el que té a Catalunya, en migració i matèria econòmica, no m'estranya que necessiti utilitzar trucs com aquest», va dir.
