Un jutge ha requerit als Mossos d'Esquadra el contingut del seu "xat de comandaments" l'1-O, després que la Guàrdia Civil ha revelat l'existència d'aquest canal i que el llavors major Josep Lluís Trapero va demanar dades d'incidents amb la intervenció de l'institut armat i la Policia Nacional.

Segons ha avançat avui El Mundo i han confirmat a Efe fonts judicials, el titular del jutjat d'instrucció número 2 de Sabadell (Vallès Occidental) ha ordenat al comissari en cap dels Mossos, Miquel Esquius, que faciliti l'accés i bolcat de les comunicacions durant tota la jornada de l'1-O en el "xat de comandaments", el "xat cronos" i el "xat del Servei d'Informació", l'existència del qual ha estat revelada per la Guàrdia Civil després d'analitzar les converses gravades entre els agents i la seu central.

El jutge de Sabadell, que va obrir una causa per desobediència arran d'una denúncia sobre la suposada passivitat dels Mossos d'Esquadra l'1-O, manté imputats diversos comandaments de la policia catalana a la regió policial Metropolitana Nord de Barcelona, després que diversos agents van denunciar que els van deixar "venuts" l'1-O.

Segons han informat a Efe fonts judicials, la Guàrdia Civil fa constar en el seu informe que, a més del "xat corporatiu" dels Mossos -el contingut ja va ser facilitat al jutge després que a l'abril passat va ordenar a la policia catalana que li remetessin totes les comunicacions internes de l'1-O-, en les converses entre els agents i la sala de comandaments s'aprecia l'existència d'aquests altres "xats" durant aquella jornada.

La Guàrdia Civil detalla per exemple que un agent de la Comissaria d'Informació dels Mossos va contactar l'1-O amb un altre mosso i el va urgir que li remetés incidents que s'haguessin produït a la regió metropolitana nord de Barcelona amb intervenció de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, ja que ho havia demanat Trapero "i ho necessita per ja", segons les fonts.

Segons l'informe de la Guàrdia Civil, els agents de la Comissaria d'Informació dels Mossos van utilitzar un "xat específic" aquell dia, pel qual comunicaven les novetats i incidències de la jornada de l'1-O.

En una altra conversa, un agent de la comissaria de Badalona (Barcelonès) va trucar a la sala central (CECOR) per informar dels col·legis que havien obert i els que estaven tancats a mig matí, davant la qual cosa l'operador va encarregar al seu company que truqués a la seva cap i li digués que ho detallés en el "xat de comandaments".

A més, en una altra trucada un agent va dir a un company que les dades que li estava comunicant les havia d'incorporar en el "xat". "Que ho posin pel 'Cronos'", va especificar, sol·licitant que incloguessin imatges si les tenien.

Després de ser requerit en tal sentit per la Guàrdia Civil, el jutge ha ordenat ara als Mossos d'Esquadra que li facilitin l'accés i el bolcat de les comunicacions del "xat de comandaments", el "xat cronos" i del xat del servei d'Informació per poder analitzar en la seva totalitat les comunicacions de l'1-O per part de la policia autonòmica a la regió policial Metropolitana Nord.

De fet, en el marc de la seva investigació, el jutge ja va requerir a l'abril passat als Mossos d'Esquadra que identifiquessin els telèfons mòbils que es van facilitar a alguns agents per a l'1-O, després que diversos agents, que van declarar com a investigats, van assegurar que se'ls van lliurar el dia del referèndum.

Paral·lelament, el magistrat també ha acordat, segons les fonts, sol·licitar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que li remeti el Pla de Coordinació previst per a l'1-O, en relació amb el compliment de l'ordre del 27 de setembre de l'alt tribunal català perquè s'impedís la votació, que havia estat suspesa pel Tribunal Constitucional.

El jutge de Sabadell ha demanat a més als Mossos d'Esquadra que li lliurin un informe detallant el nombre d'agents que estaven de servei entre el 27 de setembre i l'1 d'octubre del 2017, així com els que estaven de baixa, de permís i de vacances, a la Regió Policial Metropolitana Nord, comparant-ho amb els efectius disponibles en les últimes eleccions al Parlament, del passat 21 de desembre.