Des que al maig el Tribunal Suprem va començar a estudiar-ne els recursos, 60 condemnats per les targetes black de Caja Madrid esperen la decisió de la sala. Un d'ells és l'exvicepresident del Govern Rodrigo Rato, que si se'n confirma la pena podria entrar a la presó abans del 2019.

Després de gairebé dos anys d'instrucció, cinc mesos de judici i una mort inesperada -el suïcidi de l'expresident de l'entitat Miguel Blesa, condemnat a sis anys de presó-, fonts consultades per Efe esperen que la sentència es faci púbica d'aquí a poques setmanes.

Si no requereix una tercera pròrroga, la sala penal posarà punt i a part al cas abans que es compleixin quatre anys des que els coneguts «correus de Blesa» van revelar al públic aquest sistema, definit com a « black, a efectes fiscals» per l'exsecretari del consell Enrique de la Torre.

Des d'un punt de vista formal, les defenses confien que es revoqui la sentència, ja que consideren que no està prou motivada. Pel que fa al contingut, remarquen la «feblesa» de la principal prova inculpatòria, els fulls de càlcul d'Excel aportats per Bankia, i qüestionen la validesa del procés judicial. Rato en el seu recurs, en destaca el caràcter «íntim» d'unes dades que «van ser tractades i extretes abans de la sol·licitud de la Fiscalia».

En aquest sentit, Rato denuncia que les dades fossin incloses en l'informe d'auditoria de l'entitat, ja que hi va tenir accés «sense autorització judicial i sense que existissin raons d'urgència», una manca de diligència que va «vulnerar drets fonamentals».

Aquest presumpte trencament del dret a la intimitat manté oberta una última via per a tots els exconsellers i exdirectius de Caja Madrid i de la Bankia primigènia, que si hi hagués una resolució desfavorable del Suprem podrien sol·licitar l'empara del Tribunal Constitucional.