La Sala del 61 del Tribunal Suprem, presidida per Carlos Lesmes, va rebutjar ahir per unanimitat apartar els cinc magistrats que jutjaran els pròxims mesos els líders independentistes processats en la causa del procés, com van sol·licitar alguns d'ells.
Després d'hora i mitja de reunió, aquesta sala especial del Suprem, famosa per dictar la il·legalització de Batasuna el 2003, va desestimar vuit de les onze peticions de recusació contra els cinc jutges de la sala penal de l'alt tribunal. Les altres tres, efectuades per l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i els exconsellers Lluís Puig i Clara Ponsatí, no es van admetre a tràmit.
Les recusacions afectaven al president de la sala penal i del tribunal que enjudiciarà els fets, Manuel Marchena, i quatre magistrats més: Antonio del Moral, Luciano Varela, Juan Ramón Berdugo i Andrés Martínez Arrieta.
Encara que de moment només s'ha conegut la sentència, la decisió de la Sala del 61 demostra que els seus integrants, entre ells el seu president, Carlos Lesmes, han considerat que no hi ha raons per dubtar de la imparcialitat dels magistrats que jutjaran els pròxims mesos a la cúpula del procés.
Aquesta sala, el nom de la qual prové de l'article 61 de la Llei orgànica del poder judicial, que recull la seva creació, està formada per Lesmes, els presidents de les cinc sales de l'alt tribunal i pel magistrat més antic i més modern de cadascuna d'elles. Amb tot, només tretze van formar part de la deliberació. Cap de la sala penal va ser presents, atès que dos dels que la integren estaven recusats (Manuel Marchena, president de l'esmentada sala i de la qual enjudiciarà els fets, i Andrés Martínez), i el tercer, Vicente Magro, va ser l'instructor dels expedients.
Els tretze van seguir el criteri de la Fiscalia, que es va oposar a apartar els cinc jutges i, fins i tot, va retreure als processats que apel·lessin a «aquest artificiós curs» per «aconseguir un tribunal a la carta» i endarrerir la celebració del judici. En el seu escrit, el fiscal Jaime Moreno va ser especialment sever amb Puigdemont i els altres dos exconsellers declarats en rebel·lia en considerar «un sarcasme» que acudissin al mecanisme jurídic de la recusació quan es troben fugits de la justícia. «És completament absurd que recusin un tribunal que no els jutjarà per trobar-se en rebel·lia i a la jurisdicció del qual s'han sostret eludint l'acció de la justícia», precisa el fiscal.
Els onze processats, vuit d'ells en presó preventiva, que pretenien apartar els jutges han al·legat una suposada falta d'imparcialitat per jutjar els fets. Alguns van qüestionar la seva proximitat amb l'instructor de la causa, Pablo Llarena, mentre que altres, inclòs l'exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras, van adduir que els «valors, les creences i la ideologia» dels cinc jutges podrien entrar en «col·lisió» amb alguns processats. Un altre dels motius va ser que quatre dels jutges van admetre a tràmit la querella que va iniciar el procediment, presentada per la Fiscalia l'octubre del 2017, o que tres d'ells van jutjar l'exconseller Francesc Homs per desobediència greu al Tribunal Constitucional en la consulta del 9-N.
Puigdemont respon
L'expresident Carles Puigdemont va criticar ahir que el Suprem hagi rebutjat les recusacions de les defenses contra cinc magistrats del tribunal de l'1-O. Segons Puigdemont, la decisió era «previsible». «Com que fa molts mesos que estem denunciant que hi ha justícia de dues velocitats, dues bares de mesurar la justícia, i creiem que tenim raó en aquestes acusacions, no podíem esperar una altra cosa que una decisió que confirmés aquesta tesi», va assegurar. «Ara es pot instruir una causa, es pot jutjar i es pot ser ponent», va lamentar.
