Quim Torra ha fet una crida a la unitat de la societat catalana per seguir aspirant a fer efectiva la República. Ho ha fet davant un auditori del TNC ple per escolar la ponència del «El nostre moment», durant la qual el president de la Generalitat ha presentat -tot i que sense entrar en detall- el full de ruta del curs polític. A les portes del primer aniversari de l'1-O, Torra ha demanat fer una «marxa de ciutadans pels drets civils» que finalitzi amb la sentència dels líders independentistes presos. I a la vegada, ha tornat a demanar al president espanyol, Pedro Sánchez, un referèndum d'autodeterminació i l'alliberament dels presos. «Encara que no som on volíem ser, no hem retrocedit. És cert que en alguns aspectes no hem avançat aquests últims mesos, però tampoc no hem fet cap pas enrere i no hem renunciat absolutament a res», ha advertit.

El pacte constitucional està trencat

El nostre punt de partida és el referèndum de l'1 d'octubre, la mobilització del 3 i la declaració d'independència del dia 27. . [...] El pacte constitucional es va trencar amb la sentència de l'Estatut. I la cara més intolerant i menys democràtica de l'Estat ha esclatat ara quan s'ha posat en dubte un dels pilars fonamentals en què es basa precisament l'estatus quo i les hegemonies de poder a Madrid, com és la unitat indivisible d'Espanya contra la sobirania dels pobles. [...] Totes les màscares i els maquillatges de la transició han caigut o s'han desfet galtes avall. No parlo d'una institució concreta, ni d'un partit, ni d'un sector de poder. Parlo de tot un sistema que ha viscut i perviscut gràcies a haver-se aferrat al vell principi lampedusià que diu que ha de semblar que tot canvia perquè no canviï res.

Sumar forces com en les mobilitzacions del 3 d'octubre

Cal crear un nou 1 d'octubre. Evidentment, el referèndum ja s'ha fet. No estem pas encallats en la mateixa pantalla. No parlo de repetir res que ja hàgim fet. Proposo que siguem capaços de recuperar la dinàmica d'apoderament popular i democràtic que ens va portar a l'èxit del primer d'octubre, i sumar forces amb tots aquells que el 3 d'octubre van sortir al carrer en defensa dels drets i de les llibertats civils i polítiques i contra la repressió. Tots plegats compartim els mateixos valors republicans.

Una marxa de ciutadans pels drets civils

Emparat amb el mandat de l'1 d'octubre i amb les grans lluites per la llibertat que tenim tots en la memòria, com per exemple la de Martin Luther King pels drets civils, proposo una acció que cada català ha de fer seva, si vol acceptar-la: una marxa pels drets civils, socials i nacionals de Catalunya; una marxa de ciutadans que prenen la determinació lliure de ser poble constituent. Aquesta marxa és i ha de ser una mobilització àmplia, diversa i, sobretot, multitudinària. [...] Una marxa pels drets civils i nacionals que comença demà i que acaba el dia de les sentències contra els presos polítics. Unes sentències que només podem concebre com a absolutòries, perquè els delictes dels quals són acusats els nostres companys i companyes són inexistents.

Si els líders independentistes són condemnats

Si fos el cas que la sentència no sigui la lliure absolució dels processats, estudiaré quines decisions cal prendre i em posaré a disposició del poble de Catalunya, a través dels seus representants legítims al Parlament. Aquesta decisió serà comunicada als representants catalans al Congrés i al Senat d'Espanya i als del Parlament Europeu perquè actuïn amb fidelitat al mandat del poble de Catalunya. No tenim alternativa a la nostra consciència personal i col·lectiva. Perquè voler ser -voler ser un ciutadà que participa, voler ser un poble que decideix de manera democràtica i pacífica- no pot ser mai cap delicte. Votar no és cap delicte. Una idea democràtica no pot ser amenaçada. No hem de permetre mai que la mentida guanyi: la llibertat no pot ser perseguida.

La petició a Sánchez: alliberar els presos i negociar un referèndum

Faig una crida solemne al govern de l'Estat a la negociació de bona fe. Una negociació de bona fe que inclogui l'alliberament dels presos polítics i el lliure retorn dels exiliats. Asseguem-nos, escoltem-nos, parlem i negociem, sempre amb la pau i la democràcia com a principis d'actuació.

Tenim l'oportunitat de canviar un camí de repressió que no causarà sinó més dolor a la nostra societat per un camí de diàleg i negociació. Així ho va proposar el president Puigdemont reiteradament la legislatura passada, també abans i després del primer d'octubre. Avui ho tornem a fer, i solemnement. És a les mans dels nous governants de l'Estat deixar de cometre els mateixos errors que el govern Rajoy. I mentrestant, una altra vegada, tantes vegades com calgui, insisteixo en el diàleg i la negociació perquè el govern espanyol aprofiti l´oportunitat de convocar de manera acordada un referèndum d´autodeterminació que ens comprometi tots a respectar-ne i aplicar-ne el resultat. Com va fer el govern britànic o el del Canadà.

Les vies d'acció

Mobilització al carrer, institucions al servei de les polítiques socials i de progrés per a la República i màxima projecció internacional són els tres pilars sobre els quals actuarem els mesos vinents.

Crida a la no violència

Mantingueu-vos sempre en l'estricta disciplina no violenta, resteu fidels als nostres valors com a poble -la pau, el respecte, la tolerància, els drets de les persones- i rebutgeu les provocacions dels còmplices de les violències. Sigueu capaços de sumar, de generar grans consensos, d'implicar tothom. I per damunt de tot defenseu aferrissadament, apassionadament, les llibertats democràtiques i els drets civils, socials i nacionals. Us animo a esperonar la lliure fidelitat a la vostra consciència d'homes i dones lliures.

Agraïment i crida al diàleg

Gràcies a tots els ciutadans d'Espanya que mostreu el vostre compromís amb una solució política i no repressiva per al conflicte entre Catalunya i les institucions de l'Estat. És l'hora de dialogar, escoltar i negociar. I perquè sigui possible aquesta negociació i aquest acord, és necessària l'alliberament dels presos polítics i la tornada lliure dels exiliats i exiliades.