10 de setembre de 2018
10.09.2018

La Fiscalia mantindrà la rebel·lió en l'escrit d'acusació contra els presos independentistes

El canvi a la cúpula del ministeri públic no ha comportat noves instruccions per als quatre fiscals adscrits al cas

10.09.2018 | 00:12
La fiscal general de l´Estat, María José Segarra

La Fiscalia del Tribunal Suprem ultima l'escrit d'acusació provisional que haurà de presentar davant la Sala Penal d'aquest òrgan un cop s'obri judici contra els membres del Govern de Carles Puigdemont processats per la seva implicació en el procés independentista, i manté en aquest document el delicte de rebel·lió pel qual va optar a la querella que va iniciar aquest procediment.

Així ho van confirmar ahir a Europa Press fonts del Ministeri Públic, que assenyalen -igual que ha avançat aquest diumenge El País- que el canvi a la cúpula de la Fiscalia General, amb l'arribada de María José Segarra, no ha comportat noves instruccions per als quatre fiscals adscrits al cas. Així, les mateixes fonts assenyalen que Javier Zaragoza, Consuelo Madrigal, Fidel Cadena i Jaime Moreno previsiblement mantindran en el seu informe que la instrucció realitzada per Llarena ha confirmat els extrems inclosos en la querella presentada el 30 d'octubre pel ja difunt José Manuel Maza.

En aquesta querella s'acusava indiciàriament un total de 20 persones -exmembres del Govern encapçalats per Carles Puigdemont i de la Mesa del Parlament de Catalunya- de delictes de rebel·lió, sedició i malversació de fons públics per fets que engloben tot el procés que va concloure amb la declaració unilateral d'independència (DUI) i que es remunten al novembre del 2015.

L'escrit que prepara la Fiscalia no es dirigirà contra tots ells, després de la sortida del país de Puigdemont, cinc dels seus exconsellers i les mandatàries d'ERC i la CUP Marta Rovira i Anna Gabriel, que en cas de tornar a l'estat espanyol seran jutjats en un altre procediment diferent.

El que sí que sembla clar és que es mantindrà l'acusació de rebel·lió per als exmandataris a la presó que han estat processats per aquest delicte per l'instructor de la causa, Pablo Llarena, entre els quals es troba l'exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras.

L'article 472 del Codi Penal reconeix com a subjectes del delicte de rebel·lió aquelles persones que s'alcin «violentament i públicament» per declarar la independència d'una part del territori nacional, per suspendre o modificar la Constitució, o per despullar de les seves facultats el rei, entre altres supòsits, i el delicte es castiga amb una pena entre 15 i 25 anys de presó. Aquesta obligatorietat de veure violència en l'acció dels processats és la que ha motivat que des d'alguns àmbits jurídics s'hagi plantejat la dificultat que es pugui condemnar per aquest delicte en concret.

No obstant això, en tots els escrits presentats per la Fiscalia al llarg de la instrucció de la causa aquesta violència mai s'ha posat en dubte, i per contra el Ministeri Públic l'ha assenyalat de forma reiterada en l'actuació i responsabilitat dels processats en dues dates concretes: el 20 de setembre del 2017, en ocasió de les manifestacions davant de la conselleria d'Economia, i per fets relacionats amb l'1 d'octubre.

Rebel·lió o sedició


En tot cas, en l'acte en el qual confirmava els processaments l'instructor Llarena apuntava també a la possibilitat que els fets puguin ser qualificats com a conspiració per a la rebel·lió, reafirmant que concorre el requisit de la violència per imputar aquest delicte. També indicava que en el «cas hipotètic» que no es pogués acreditar que aquesta violència anava dirigida a aconseguir la independència de Catalunya es podria atribuir als processats el delicte de sedició.

La sedició s'atribueix a aquelles persones que s'alcin «públicament i tumultuàriament» per impedir «per la força o fora de les vies legals» l'aplicació de les lleis o l'exercici de les funcions a qualsevol autoritat, corporació oficial o funcionari públic. El Codi Penal preveu entre 10 i 15 anys de presó i la inhabilitació absoluta pel mateix temps a les persones «constituïdes en autoritat» que hagin «induït, sostingut o dirigit» la sedició.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit

Calendari laboral i escolar

Calendari laboral 2018 a Catalunya

Calendari Laboral 2018 a Catalunya

Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2017/18