Els blocs de centreesquerra i conservador haurien empatat tècnicament amb el 41 i el 40,1% dels vots, respectivament, en les eleccions legislatives celebrades ahir a Suècia, segons els resultats d'un sondeig a peu d'urna publicat per la televisió TV4. Aquest escenari deixa el partit d'ultradreta Demòcrates Suecs (16,3% dels vots) com a àrbitre per a la possible formació de govern.

El favorit per als comicis era el Partit Socialdemòcrata del primer ministre, Stefan Löfven, que governa des del 2014 en coalició amb Els Verds (5,8%). A més, en aquesta campanya L'Esquerra (9,8%) havia mostrat la seva disposició a donar suport a un nou govern de Löfven, però el daltabaix per a Lofven serà històric si es confirmen els resultats, ja que la seva formació aconseguirà només el 25,4% dels vots.

L'aliança conservadora aglutina el Partit Moderat (18,4%), el Partit del Centre (9,4%), els Demòcrates Cristians (6,6%) i el Partit Popular Liberal (5,7%), i aspira a situar Ulf Kristersson com a primer ministre.

Orígens nazis

Demòcrates Suecs ha aconseguit maquillar els seus orígens neonazis i aspira a situar-se com una força rellevant en la política sueca amb el seu missatge de defensa de la seguretat i en contra de l'arribada massiva de migrants i refugiats. Segons el sondeig de TV4, la formació millora els resultats dels últims comicis (12,9%), però queda lluny dels bons resultats que pronosticaven les enquestes i molt lluny dels que esperaven els seus dirigents.

Una altra enquesta a peu d'urna de la televisió pública STV atorga el 39,4% al bloc de centreesquerra, el 39,6% a l'aliança conservadora i el 19,2% als Demòcrates Suecs.

7,3 milions de votants

Prop de 7,3 milions de ciutadans estaven convocats a votar en unes eleccions múltiples que, a part de decidir el futur dels ajuntaments, serviran per elegir els 349 membres del futur Riksdag (Parlament) i, de manera indirecta, l'executiu.

Dels 349 diputats, 310 seran repartits en funció dels resultats en cadascuna de les 29 circumscripcions, mentre que per als 39 restants es tenen en compte els resultats dels partits arreu de l'estat.

Per entrar al Parlament, una formació ha d'obtenir el 4% dels vots a tot el país o el 12% en una circumscripció.