Catalunya figura en el tercer lloc per la cua, només davant de les illes Canàries i de la Comunitat Valenciana, en un informe sobre les comunitats autònomes amb la pitjor atenció sanitària pública, elaborat per la Federació d'Associacions per a la Defensa de la Sanitat Pública, i que s'ha realitzat amb dades dels tres últims anys.

En una roda de premsa, el portaveu de la federació, Marciano Sánchez Bayle, va assenyalar la «cridanera» situació de Catalu-nya, que es troba en els últims llocs malgrat tenir un PIB «relativament alt», cosa que va atribuir a la política de la Generalitat de Catalunya que, segons el seu parer, ha postergat la sanitat pública per «dedicar-se a altres coses».

Respecte a les illes Canàries i la Comunitat Valenciana, que estan en els dos últims llocs des de fa nou anys, Sánchez Bayle va considerar que «la desinversió i l'elevat grau de privatització» han acabat provocant aquesta «situació crítica».

Per contra, el País Basc, Navarra i Aragó són les comunitats autònomes amb els millors serveis sanitaris públics i es mantenen en els tres primers llocs aquest any 2018, un fet que passa des de fa cinc anys.

Segons va assenyalar Sánchez Bayle, encara que en els últims tres anys s'han produït increments pressupostaris, «ni de lluny s'ha recuperat la situació prèvia» d'abans de la crisi i va subratllar l'«agressió continuada» als serveis sanitaris des del 2009, amb retallades anuals d'entre 15.000 i 21.000 milions d'euros a totes les comunitats autònomes, «sense excepció».

I encara que en els últims tres anys, va admetre Sánchez Bayle, s'han produït diversos increments pressupostaris, «ni de bon tros s'ha recuperat la situació prèvia» d'abans de la crisi.

En els llocs més favorables de la llista hi ha el País Basc, Navarra i Aragó, amb els millors serveis sanitaris públics.

Sánchez Bayle va recordar en la roda de premsa d'ahir que aquestes tres autonomies es mantenen en els tres primers llocs des de fa cinc anys, tan sols amb alguns canvis en les seves posicions relatives.

A més de la demora en les llistes d'espera en l'atenció sanitària, l'informe, que avalua els sistemes sanitaris autonòmics, també atén altres indicadors com per exemple la despesa per càpita, llits i quiròfans per cada 1.000 habitants, els professionals, les urgències ateses en hospitals, el nivell de despesa farmacèutica i també la privatització sanitària.