El president del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i del Tribunal Suprem, Carlos Lesmes, i la fiscal general de l'Estat, María José Segarra, van garantir ahir el seu compromís amb la defensa de la llei, la Constitució i l'estat de dret a Catalunya sense excepcions.

«Quan la Constitució resulta colpejada no pot renunciar a defensar-se», ja que «l'estat democràtic de dret no admet disgregacions entre llei i democràcia», va subratllar Lesmes durant l'acte solemne d'obertura de l'any judicial, presidit pel rei Felip VI, la vicepresidenta del Govern espa-nyol, Carmen Calvo, i la presidenta del Congrés dels Diputats, Ana Pastor.

El procés sobiranista de Catalunya va ser el comú denominador dels diferents discursos i també el centre de moltes de les converses dels diferents grups formats després en el marc del còctel organitzat a la seu del Tribunal Suprem, on s'espera que a final d'any comenci el judici als líders independentistes catalans que actualment estan processats per rebel·lió i malversació de fons públics.

Segons va indicar Lesmes, la justícia alemanya i la belga han complicat el procés als dirigents catalans que estan a l'estranger, entre ells l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, i ahir Lesmes va carregar contra unes decisions que han generat «greu incertesa» per interpretar «de forma unilateral» mecanismes jurídics autònoms com les euroordres. El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena va retirar les euroordres abans de tenir-ne una resolució ferma tant d'Alemanya com del Regne Unit, mentre que a Bèlgica va ser desestimada per un defecte de forma que Llarena no va rectificar.

El president del Suprem i el CGPJ es va dirigir als líders sobiranistes per recordar que el respecte a la democràcia va unit al respecte al dret i a les decisions judicials, que busquen «evitar el dany que suposa desarborar ni més ni menys que tot un pacte de convivència intergeneracional», com la Constitució.

«Sobretot quan de forma interessada es devalua el seu valor normatiu, quan es confronta sense rubor un principi democràtic amb l'estat de dret o quan interessa erosionar la legitimitat del poder judicial mitjançant accions que excedeixen amb molt la llibertat d'expressió o el dret de defensa», va manifestar.

Lesmes va destacar en aquest context també que la mateixa Constitució preveu els mecanismes per a la seva reforma, per donar satisfacció a les «reclamacions de canvi legítim».

Una idea similar va plantejar la fiscal general de l'Estat en subratllar que «les legítimes aspiracions d'una part de la societat» catalana «han de ser canalitzades a través de l'ordenament jurídic» i que «no hi pot haver excepcions» al compliment de la llei.

Segons el seu parer, la llei representa el consens social «que possibilita la superació de les tensions que, inevitablement, es provoquen en les modernes estructures socials» i «no hi pot haver excepcions a aquesta regla, perquè el contrari suposa el trencament mateix de la pròpia democràcia».