Per setè any consecutiu, Barcelona ha acollit aquest Onze de Setembre, una manifestació multitudinària -prop d'un milió de persones segons la Guàrdia Urbana-, que ha omplert l'avinguda Diagonal des de la plaça de les Glòries fins Palau Reial per reclamar novament la independència de Catalunya i, enguany, a més, reclamar la llibertat dels independentistes presos.
Els prop de sis quilòmetres de recorregut -repartits en 37 tramps per l'organització, l'ANC, Òmnium i l'AMI- han quedat plens a vessar en molts punts. La consigna era ser a lloc a les 4 de la tarda, però des d'unes dues hores abans ja hi havia molta gent vestida amb les samarretes de corall especials d'aquest 2018 -amb el Pedraforca estampat- i onejant senyeres i estelades. Al voltant, diversos carrers de l'Eixample acollien llargues fileres d'autocars aparcats, els centenars de vehicles que han portat gent d'arreu de Catalunya.
El tret distintiu de la concentració d'aquest any ha estat la representació d'una onada de so que ha recorregut tota la Diagonal fins arribar a la capçalera de l'esdeveniment, on ha tombat un mur d'atrezzo de grans dimensions instal·lat a l'escenari del Palau Reial que feia referència als obstacles superats i a superar per fer efectiva la República catalana.
Tothom pendent del moment indicat per cridar
A les 17 h, s'ha començat a fer silenci. Un silenci que només es trencava puntualment quan passava l'helicòpter de la Policia Nacional i la multitud l'escridassava. Dos minuts abans de les 17.14 h, una colla de grallers ha interpretat el toc de matines des del tram 37. I a les 17.14 h,el so d'un coet ha deixat pas a l'onada de crits. La protesta sonora ha avançat i crescut progressivament fins arribar al tram 0, entre les pancartes i els cartells que els assistents han alçat quan l'onada ha passat per la seva zona, a manera simbòlica de fer sentir la seva veu.
Quan l'onada ha arribat a l'escenari, s'ha fet caure un mur d'atrezzo de grans dimensions instal·lat a l'escenari del Palau Reial, que feia referència als obstacles superats i a superar per fer efectiva la República catalana.
El so tomba el mur del 155 i Felip VI
El mur estava format per una infraestructura metàl·lica on hi havia representats el rei Felip VI, una roda de hàmster i el 155. Diversos actors han sacsejat el mur i han començat a tombar algunes de les seves peces sota els crits d''Independència', 'Ni un pas enrere', 'Sempre ferms' o 'Els carrers seran sempre nostres'.
Un cop s'ha tombat el mur, hi ha hagut diversos parlaments en defensa de l'anhel independentista d'assolir una república catalana i en defensa dels polítics empresonats i exiliats. Un dels tons més reivindicatius ha estat el de la presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, que ha demanat al Govern que es torni a preparar per un "embat" i que no implori permisos "que no arribaran mai".
El vicepresident d'Òmnium Cultural, Melcior Mauri, s'ha dirigit als polítics independentistes per demanar-los "sentit d'estat; unitat, que no vol dir uniformitat; rigor; fermesa i que la determinació demostrada a la Diagonal es transformi en acció política".
De la seva banda, el president de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), Josep Maria Cervera, ha denunciat la "ferotge persecució de l'Estat espanyol" contra l'independentisme.
També han parlat els advocats de presos i ''exiliats'', Aamer Anwar i Ben Emmerson, que han demanat la llibertat dels líders independentistes per poder negociar una solució política al conflicte català.
A més, ha intervingut la mare d'Adrià Carrasco -el jove del CDR d'Esplugues "exiliat" a Bèlgica-, Núria Tarrés, que ha assegurat que el seu fill ha hagut de marxar a Brussel·les "cercant la seguretat i la justícia que aquí no té".
A quarts de set de la tarda els participants a la Diada per la República han començat a abandonar la Diagonal de Barcelona després que s'hagi posat punt i final a l'acte. El cant d''Els Segadors' a l'escenari principal ubicat al Palau Reial ha marcat la finalització de la Diada.
