Els veïns i polítics de Castellbell i el Vilar van homenatjar ahir els tres alcaldes republicans afusellats durant la guerra civil l'any 1939. L'acte es va dur a terme a la plaça d'Esteve Biosca, que porta el nom d'un dels batlles empresonats i assassinats aquell mateix any.

L'homenatge «vol recordar aquells que van lluitar per la democràcia i la llibertat, per no esborrar la memòria dels que van treballar pel poble ni oblidar què va passar», explicava l'alcaldessa del municipi, Montserrat Badia (PSC), que també és familiar d'un dels afusellats. Badia afegia que «davant d'aquella barbàrie ara s'ha de respondre amb democràcia, llibertat i convivència».

A l'acte també hi van participar els grups municipals d'Esquerra Republicana i Convergència i Unió, que van fer una ofrena floral per recordar els batlles. Es tracta del primer alcalde electe republicà de Castellbell i el Vilar, Esteve Biosca, que entrava a l'Ajuntament el febrer del 1934; d'Isidre Vila, que el va substituir el setembre el 1936; i Salvador Vila, alcalde fins al juny del 1937.

La justícia espanyola els va posar a la presó el 9 de març del 1939 i els van condemnar a mort en judici sumaríssim sense garanties legals l'11 de maig del mateix any. Finalment els van assassinar el 29 de juliol, a les 6 del matí, al Camp de la Bóta, als 34 i 44 anys. «Eren persones que treballaven pel poble, sindicalistes i pagesos que només volien defensar la legalitat republicana», afegia Badia.

El nebot d'Esteve Biosca, Francesc Roca, recorda el seu oncle com una «bona persona, molt fidel a les seves idees». Biosca era obrer i sindicalista, president de la CNT de Castellbell i el Vilar i militant d'Esquerra Republicana. En el moment que el volien detenir, ell no era al municipi però, segons recorda el seu nebot, el van avisar que estaria més segur al poble. Així, Esteve Biosca va tornar en tren des de Barcelona i l'esperava la policia a l'estació de Castellbell i el Vilar. «No va tenir temps ni d'arribar a casa i ja se'l van endur a Manresa, on el van apallissar i el van portar a la presó de la Model de Barcelona», recordava el seu nebot. Allà el van acusar de facilitar diners per comprar armes per defensar la República. Aquest va ser el mateix procediment que van seguir per als altres dos alcaldes de Castellbell.

Serra, però, denunciava que ho van fer «pel sol fet de ser alcalde». Des de llavors, la germana de l'exalcalde i mare de Serra, va recollir signatures per demanar l'absolució del seu familiar. Una fita que, segons Serra, «no va aconseguir perquè en aquell moment no els interessava».

Defensa de l'espai públic

Durant l'homenatge, el regidor d'ERC, Albert Mulero, recordava que al llarg dels anys «no hem après que el feixisme va acompanyat de violència» i ho relacionava amb la situació actual, on hi ha «un govern legítim de la Generalitat que es troba a la presó i a l'exili». Mulero va rebutjar també la neutralitat a l'espai públic, ja que entén que «és plural i s'hi ha d'exercir la llibertat d'expressió sense insults ni ofenses». D'aquesta forma, condemnava els atacs al municipi contra símbols grocs i denunciava que l'Ajuntament no col·loqui un llaç groc a la façana. Per la seva banda, l'alcaldessa va justificar que ho feien per «respecte i convivència», ja que assegura que «les imposicions, vinguin d'on vinguin, no són bones».