El Bages va tornar a respondre ahir a la manifestació de la Diada i va desplaçar milers de persones als dos trams que tenia assignats a la Diagonal. L'ambient era festiu, com en les altres convocatòries, però es percebia més indignació entre els assistents, que coincidien a denunciar la situació dels presos i exiliats com un element afegit respecte a les Diades precedents.

Això sí, la prioritat entre els bagencs continua sent la independència, «perquè sense independència, no farem mai res», apuntava Joan Camps, que venia de Manresa amb la seva esposa, la filla, el gendre i dos nets de 4 i 8 anys. «Potser va per llarg, però acabarà arribant», deia convençut, i amb bones sensacions per l'assistència d'ahir: «el 27-O vam quedar descol·locats, però va venir Bèlgica i la gent no s'ha deixat de mobilitzar», apuntava. I en el seu cas, «si cal, disposat a parar el país». El Bages s'ha acostumat a més mobilitzacions de l'habitual per la situació dels presos a Lledoners, i part dels presents a la manifestació d'ahir, divendres, eren a la marxa de torxes fins a la presó.

Reivindicació i festa

A partir de les 2 del migdia el degoteig de gent que arribava als dos trams bagencs va ser constant. La majoria portaven l'entrepà, i qualsevol racó amb ombra era bo per plantar la cadira o la manta i menjar. Però l'espera fins a l'onada sonora de les 17.14 hores es faria llarga. Alguns feien la partida de cartes asseguts a terra mentre s'hi cabia, i d'altres s'anaven acostant al centre per veure actuar les colles castelleres. També hi havia els grallers d'Artés. Entre ells, Nin Gallifa, Josep Forcada i Joan Bañeza, que hi solen anar cada any amb les gralles. Ahir consideraven important reivindicar la llibertat dels presos i el retorn dels exiliats, «però que això no ens faci oblidar l'objectiu de la independència», recalcaven. En un sentit similar es pronunciaven els amics Joan Suades, de Navàs, i Salva Barcons, de Camps, que ara viuen a Terrassa i ahir eren al tram bagenc amb Mireia Orti: «aquest any s'afegeixen reivindicacions, i també la incertesa de si tot l'independentisme reaccionarà igual o de si hi ha gent decebuda amb les baralles entre partits», a qui ells tres reclamaven «unitat d'acció, que no vol dir que s'hagin de presentar junts».

Josep Sucarrats, de 16 anys, s'estrenava a la Diada. Hi anava amb el seu germà Pere, de 22. Són d'Avinyó, i ahir eren a la mani «amb la moral alta, tot i que potser es va una mica sense rumb».