Practicar el silenci va ser una de les ocupacions dels manresans i bagencs repartits ahir a la tarda pels trams 22 i 23. El moment just per fer l'onada es feia esperar i els que havien decidit fer tot el possible per posar el seu gra de sorra per a una exitosa celebració de la Diada Nacional de Catalunya a Barcelona volien que tot sortís com calia.

Els més impacients, 10 minuts abans de l'hora acordada, les 17.14 hores, ja demanaven silenci al veí del costat. A l'hora esperada va arribar l'onada sonora i els crits de llibertat i independència van tronar per tota la Diagonal.

No va ser fàcil per a tothom. Alguns es van sentir una mica perduts durant l'onada sonora, ja que no sabien ben bé per quina banda de la manifestació havia d'arribar.

A diferència d'altres anys, enguany no hi havia altaveus ni televisors que informaven de l'arribada del gran moment i eren els voluntaris de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) qui, amb els aparells de ràdio, sabien quan tocava moure's. Per fer tot això es van col·locar amb línia recta al mig de la Diagonal per informar el seu entorn de quan havíen de fer l'onada soroll.

Entre dubtes i somriures, els manrenans i bagencs van aconseguir fer sentir la seva veu ben fort a l'hora esperada. «Suposo que depenia una mica de la zona on estaves», recalcava un dels voltunàris de l'ANC. «A nosaltres el so ens va arribar bé», afegia el manresà.Manresans a la Diada

«El que la gent té molt clar és que ara la república ja no pot quedar enrere», explicava la manresana Alba Baltiérrez, ahir al migdia de camí cap a Barcelona. «Ara ja no és il·lusió com els altres anys, sinó que hi som i ho hem fet, i, a més, tenim presos polítics i gent exiliada», manifestava Baltiérrez.

La gran presència de la capital bagenca ja es podia preveure a 2/4 d'1 del migdia, a l'estació d'autobusos de Manresa-Alta. En total, des de la capital bagenca es van omplir 20 autocars organitzats per l'ANC amb més d'un miler de persones que al migdia es van dirigir cap Barcelona. Sense imprevistos ni cues, a l'hora de dinar ja havien arribat a lloc.

Tot i que molts dels usuaris no era la primera vegada que anaven a la manifestació, n'hi havia que per primer any van decidir sumar-se a la reivindicació. Les germanes Maribel i Luisa Mena i en Miguel Arenas, eren tres de les cinc persones de l'autocar número 1 que per primera vegada assistien a la Diada.

Fa un any, el tema de la independència de Catalunya no els hi havia despertat prou interès per ser en persona a les manifestacions, però després dels fets de l'1 d'octubre van decidir no tornar-se a quedar-se a casa. «Abans, simplement no entenia perquè la gent volia la independència, però després de tot el que ha passat ara ja no ens podem fer enrere», assenyalava una de les germanes. «Per tot això i després dels cops que ens van donar avui estem aquí», manifestava Arenas.

El manresà Pere Perramon també era el primer any que anava a la manifestació a Barcelona. «No m'agraden les grans multituds de persones, però aquesta vegada s'hi havia d'anar, no hi havia excusa. Al contrari, hi ha masses motius com per quedar-se a casa», reivindicava.Actuacions als trams 22 i 23

La jornada es va viure animada als trams manresans i bagencs. Al llarg de la tarda, va haver-hi gegants, gralles i castells, com els Tirallongues o els Penjats, que en més d'una ocasió es van enfilar per alegrar l'ambient. L'estalada catalana tampoc faltava a l'esquena o alçada pels assistents.

Entre el públic hi havia tota mena de manresans. Alguns havíen vingut amb els amics, d'altres amb els pares, fills i avis, i altres, fins i tot, compartint cotxe amb desconeguts per arribar junts.

«He vingut amb tota la família», destacava la manresana Teresa Esquirol. «Volem la independència de Catalunya, la república i els presos lliures», exclamava.

«Un any més, la gent ha demostrat ser pacífica i hem tornat a fer una manifestació multitudinària i conjunta», apuntava una de les participants del tram manresà, Georgina Terribas.