12 de setembre de 2018
12.09.2018

Un tsunami pels presos i la república

Un milió de persones omple la Diagonal de Barcelona en una nova demostració de força de mobilització independentista

12.09.2018 | 00:12
Un tsunami pels presos i la república
Vista aèria de la Diagonal de Barcelona tenyida de vermell

Una multitud va omplir ahir a la tarda la Diagonal de Barcelona per reclamar la República i l'alliberament dels polítics independentistes presos en el marc de la concentració de la Diada per la República Catalana convocada per l'ANC i Òmnium. La Guàrdia Urbana de la capital catalana va xifrar la participació en la concentració al voltant d'un milió de persones, que van omplir tots els trams definits al llarg dels sis quilòmetres de recorregut entre la plaça de les Glòries i el Palau Reial. El tret distintiu de la concentració d'aquest any va ser la representació d'una onada de so que va recórrer tot el tram fins arribar a la capçalera de l'esdeveniment, on, figuradament, va tombar un mur d'attrezzo de grans dimensions instal·lat a l'escenari del Palau Reial que feia referència als obstacles superats i a superar per fer efectiva la República catalana.

Un nou ple


A quarts de quatre de la tarda, gairebé dues hores abans de l'hora oficial d'inici de la concentració, la Diagonal de Barcelona començava a omplir-se de gent. Diversos carrers de l'Eixample acollien llargues fileres d'autocars aparcats, els centenars de vehicles que van portar gent d'arreu de Catalunya.

A aquella hora l'organització demanava als participants que es col·loquessin als seus trams -entre el 0 i el 37– perquè puntualment a les 17.14 h pogués començar l'onada de so, el tret distintiu de la concentració d'aquest any. Uns 6 quilòmetres de recorregut que poc abans de l'arrencada oficial de l'acte estaven plens a vessar de punta a punta, des de la plaça de les Glòries fins al Palau Reial.

Minuts abans de les 17.14 h una colla de grallers va interpretar el toc de matines des del tram 37 i instants després es va demanar fer el silenci a la Diagonal. L'actor Toni Albà va ser l'encarregat de donar la benvinguda i fer l'anunci del toc. Els concentrats també van abaixar les pancartes i banderes.

A l'hora assenyalada, l'espetec d'un coet va trencar el silenci al tram 37 i va generar una gran onada sonora que va avançar i créixer progressivament fins arribar al tram 0, entre les pancartes i els cartells que els assistents van alçar quan l'onada passava per la seva zona, a manera simbòlica de fer sentir la seva veu, fins arribar al mur ubicat darrere l'escenari del Palau Reial.

Tombar el mur


El mur estava format per una infraestructura metàl·lica on hi havia representats el rei Felip VI, una roda de hàmster (en referència al «processisme») i el 155. Diversos actors van sacsejar el mur i van començar a tombar algunes de les seves peces sota els crits d'«Independència», «Ni un pas enrere», «Sempre ferms» o «Els carrers seran sempre nostres», consignes que van seguir els assistents a la manifestació.

Preparar-se per a un nou «embat»


Un cop es va tombar el mur, van tenir lloc diversos parlaments en defensa de l'anhel independentista d'assolir una república catalana i en defensa dels polítics empresonats i exiliats. Un dels tons més reivindicatius va ser el de la presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, que va demanar al Govern que es torni a preparar per a un «embat» i que no implori «permisos que no arribaran mai». La líder indepedentista va subratllar que el sobiranisme no ha estat vençut per la «repressió» de l'Estat i que en aquests moments afronta l'objectiu de la independència amb «més responsabilitat, fortalesa i determinació que mai», perquè, va dir, «som més conscients de les dificultats d'aconseguir aquesta cimera, però també de la necessitat imperiosa d'aconseguir-ho». Paluzie es va adreçar al Govern per demanar-li que no «malbarati» el que ha realitzat el moviment sobiranista «dient ara que l'1-O no era un referèndum», i va afegir: «No volem que ens envieu de nou on estàvem; no estem al 2012 -quan es parlava d'una consulta acordada- ni encara menys al 2006 -època de l'Estatut».

Per la seva banda, el vicepresident d'Òmnium Cultural, Marcel Mauri, es va adreçar als polítics independentistes per demanar-los «sentit d'estat; unitat, que no vol dir uniformitat; rigor; fermesa i que la determinació demostrada a la Diagonal es transformi en acció política». «No ens podem fallar. Potser no serà ràpid, ni fàcil, però treballarem sense descans des de la radicalitat democràtica i amb la no violència més militant», va afegir. A més, va tenir emotives paraules de record per al president d'Òmnium, Jordi Cuixart, ara empresonat, i, segons Mauri, «orgullós de ser un pres polític si això serveix per defensar els drets fonamentals».

El president de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), Josep Maria Cervera, va denunciar la «ferotge persecució de l'Estat espanyol» contra l'independentisme. També van parlar els advocats de presos i líders independentistes a l'estranger, Aamer Anwar i Ben Emmerson, que van demanar la llibertat dels presos per poder negociar una solució política al conflicte català.

A més, hi va intervenir la mare d'Adrià Carrasco –el jove del CDR d'Esplugues fugit a Bèlgica-, Núria Tarrés, que va assegurar que el seu fill ha hagut de marxar a Brussel·les «cercant la seguretat i la justícia que aquí no té».

A dos quarts de set de la tarda els participants a la Diada per la República van començar a abandonar la Diagonal de Barcelona després que es posés punt final a l'acte. El cant d'Els Segadors a l'escenari principal ubicat al Palau Reial va marcar la finalització de la Diada.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Calendari laboral i escolar

Calendari laboral 2018 a Catalunya

Calendari Laboral 2018 a Catalunya

Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2017/18