El Ple del Congrés va convalidar ahir, amb l'abstenció del PP, Ciutadans, Unió del Poble Navarrès i Fòrum Astúries, el decret llei aprovat pel Govern el 24 d'agost passat i que dona cobertura jurídica a l'exhumació de les restes del dictador Francisco Franco del Valle de los Caídos, per a la qual encara no hi ha data.

Com estava previst, el decret va ser recolzat per PSOE, Units Podem, PNB, ERC, PDeCAT, Compromís, EH Bildu, Coalició Canària i Nova Canàries, però es van registrar dos vots en contra: els dels diputats del PP Jesús Posada, expresident del Congrés, i del català Josep Ignasi Llorens, que van explicar que es van equivocar en prémer el botó.

A més, abans de la votació es va produir una altra anècdota, ja que Isabel Borrego, la membre de la direcció del Grup Popular encar-regada de recordar als seus companys què han de votar a cada iniciativa -es marca aixecant un, dos o tres dits de la mà- es va equivocar inicialment en indicar un vot negatiu, cosa que va provocar un murmuri i fins i tot rialles a l'hemicicle. Borrego va poder rectificar a temps.

Al final el decret llei ha estat convalidat per la majoria absoluta de la Cambra -176 vots a favor-, enfront de 165 abstencions, més els dos no erronis de la bancada popular. El text va ser defensat per la vicepresidenta del Govern, Carmen Calvo, i el president, Pedro Sánchez, no va acudir al debat ni a la votació.

El text es tramitarà com a projecte de llei, ja que el Govern s'havia compromès amb diversos grups de l'oposició a fer-ho així perquè puguin realitzar les seves aportacions a la reforma de la Llei de memòria històrica del 2007 que en definitiva suposa aquest text. A més es farà pel procediment d'urgència, el que implica reduir els terminis a la meitat.

En concret, el decret afegeix un tercer apartat a l'article 16 de la Llei de memòria històrica per deixar clar que «al Valle de los Caídos només podran raure-hi les restes mortals de persones mortes a conseqüència de la guerra civil espanyola, com a lloc de commemoració, record i homenatge a les víctimes de la contesa».

Els partits de l'oposició que van donar suport a la convalidació van aprofitar el debat per avançar les qüestions que plantejaran com a esmenes durant la seva tramitació al Congrés. Entre altres coses, van demanar garantir la identificació i exhumació dels milers de persones que segueixen enterrades en cunetes, l'anul·lació de judicis polítics del franquisme, la retirada de simbologia franquista, la reforma de la Llei d'amnistia per poder jutjar els responsables de crims franquistes i la de la Llei de secrets oficials per garantir el lliure accés a la documentació de la contesa i la dictadura.

Un cop rebut l'aval del Congrés, segueix sense haver-hi data per a l'exhumació. La norma va entrar en vigor el 26 d'agost passat, després de ser publicada al Butlletí Oficial de l'Estat, i el dia 31, una setmana després de la seva aprovació, el Govern va iniciar els tràmits per a l'exhumació, donant via lliure a un acord d'incoació que va donar un termini de 15 dies als interessats perquè es poguessin personar en el procediment i fer les consideracions i les al·legacions que considerin.

Així, els familiars podran comunicar on volen inhumar de nou les restes de Franco i hauran d'aportar els documents i les autoritzacions necessàries. En cas que no contestin o hi hagi discrepàncies entre ells, serà l'Executiu el que decidirà la nova destinació de les restes del dictador en un lloc «adequat» i digne, segons assegura el Govern, sense voler revelar les opcions que hi ha.