El president del Parlament, Roger Torrent, va assenyalar ahir el referèndum com a solució al conflicte català i va apel·lar a orientar l'acció política a fer-ho «inevitable», mentre que ERC i PDeCAT van evitar prolongar la polèmica per la retirada de la moció sobre el diàleg.

En un esmorzar informatiu del Fòrum Europa Tribuna Catalu-nya, Torrent va aprofundir en la línia mantinguda pel líder d'ERC, Oriol Junqueras, i va assenyalar el referèndum com «la clau que obre tots els panys». Així, va indicar que cal «impulsar tots els elements de pressió pacífica i democràtica» i «donar-ho tot» per «passar del referèndum impossible al referèndum inevitable». «Tenim un govern, una majoria parlamentària i més de dos milions de persones determinades a aconseguir-ho», va afegir Torrent, que va cridar a «orientar tota la nostra acció política a fer inevitable allò que avui sembla impossible», en al·lusió al referèndum. Torrent va reclamar «negociació, diàleg i acord», encara que també «fermesa, determinació i convicció».

Malgrat reivindicar un referèndum, el president del Parlament va voler també posar en valor l'1-O, que ha dit que va ser una «gesta heroica» que va suposar «un punt d'inflexió inqüestionable», i va considerar que una sentència condemnatòria del procés «faria irreversible la ruptura entre la ciutadania catalana i les institucions espanyoles».

Rebaixar la tensió

Al Congrés, PDeCAT i ERC van rebaixar la tensió de dimecres després que el partit hereu de CDC retirés a última hora la moció que havia pactat amb el PSOE sobre el diàleg entre la Generalitat i el Govern central, a la qual Esquerra s'havia negat a donar-li suport.

Malgrat la diferència de criteri entre les dues forces independentistes, ahir la vicepresidenta del PDeCAT i diputada al Congrés, Míriam Nogueras, i el portaveu d'ERC al Congrés, Joan Tardà, van evitar atribuir el fracàs de la moció a aquestes desavinences i van coincidir a responsabilitzar els socialistes.

Tardà va donar a entendre que qui va frustrar que ERC se sumés a l'acord va ser el diputat del PSC José Zaragoza, que en la seva intervenció en el debat va assegurar que en el marc d'aquest diàleg es pot parlar de tot «menys de la independència».

D'altra banda, Míriam Nogueras va acusar el conjunt del PSOE de no voler «parlar de veritat», d'acord amb la moció que els socialistes van aprovar també dimecres amb el PP al Senat sobre la unitat d'Espanya. Nogueras, partidària de la línia menys contemporitzadora que vol imprimir l'expresident Carles Puigdemont, va deixar clar que el seu partit no fa allò que feia «fa dos mesos», quan dirigia aquesta formació Marta Pascal: «Serem contundents, i si això vol dir retirar una moció, ho farem», va avisar.

El portaveu del PDeCAT al Congrés, Carles Campuzano, que va defensar la moció al ple, va lamentar que es perdés «una oportunitat» per marcar el compromís amb el diàleg, i va afirmar que «sovint no totes les decisions que es prenen les comparteixes, però has d'assumir-les».

Comissió bilateral

D'altra banda, el conseller d'Acció Exterior, Ernest Maragall, va afirmar que la reunió del dia 1 d'agost passat de la Comissió Bilateral Estat-Generalitat, la part catalana de la qual presideix, no resoldrà conflictes però sí que posarà fi «a un septenni negre» d'absència de diàleg.

Qui presideix la delegació governamental a la Bilateral és la ministra de Política Territorial, Meritxell Batet, que ahir va admetre que seria «molt millor i molt més senzill» que es produís un diàleg amb la Generalitat sense dirigents empresonats, encara que «respecta» el poder judicial.

Així es referia a les paraules del ministre d'Exteriors, Josep Bor-rell, en una entrevista a la BBC, on va avalar definir Catalunya com a «nació» i va afirmar, en al·lusió als dirigents independentistes a la presó: «Jo personalment preferiria que aquestes persones estiguessin en llibertat condicional. Crec que hi ha altres maneres de prevenir que fugin».

D'altra banda, la CUP va exigir que, més enllà de «qüestions simbòliques» com la retirada de la moció del PDeCAT al Congrés, la Generalitat exerceixi acció política pel dret d'autodeterminació i no de «gestió barroera de l'autonomisme».