Què passava ahir pels carrers cèntrics de Barcelona mentre centenars de milers de persones es manifestaven a la Diagonal? A les 17.14 el veí de Barcelona Antoni Pastor observava la pancarta del Palau de la Generalitat que clama «la llibertat dels presos», mentre sostenia que se sent distant d'aquesta reivindicació i prefereix viure el dia festiu amb família i passejant. Alhora la veïna de la ciutat Pilar Combalia mirava com les agulles del rellotge marcaven l'inici de la manifestació i lamentava que enguany una malaltia li impedia acudir-hi. A la mateixa hora, una desena de joves saltaven amb l' skate a la plaça dels Àngels i exclamaven que ells celebren la Diada així, «rodant pels carrers». I avançaven en direcció a un home sense sostre que va decidir celebrar la data cobrint la seva gossa, Joanna, amb una estelada.

Voltar pels carrerons de Barcelona mentre una gentada alça les estelades a la Diagonal mostra l'altra cara de la Diada. Una cara diversa, on topes amb persones que mostren idees i històries allunyades. Alguns viuen d'esquena al crit d'independència, d'altres es mantenen al marge de la política i enmig de l'enrenou els turistes pregunten què passa i volen sentir-se partícips de la festa.

A primera hora de la tarda alguns vianants travessaven la plaça de Sant Jaume de pressa, molts d'ells asseguraven que «l'estrès laboral no s'atura durant la Diada» i corrien a la feina. D'altres passejaven en família. «Avui torno a caminar per Barcelona després de més de deu anys, quan vaig marxar a viure a un altre indret, i m'he retrobat amb una ciutat canviada, amb un debat polític més encès del normal», sostenia l'argentina Paola Galeotti. L'acompanyava un veí de la ciutat, Ludger Knepper, que és alemany «però visc aquí des dels anys seixanta». Ell apuntava que «durant els últims anys, l'11 de setembre ja no és de tots els catalans i em dol sentir-me assenyalat per ser contrari a la independència», explicava. Tots dos comentaven que van decidir celebrar la Diada voltant pel centre i «transmetent l'amor que sentim per la ciutat a la meva filla», remarcava Galeotti. Mentre tots dos agafaven les mans de la nena i s'allunyaven es creuaven amb la veïna de Barcelona Pilar Combalia, que mostrava la mirada trista. «Comença la manifestació i nosaltres tornem a casa», lamentava. Va explicar que cada any hi han assistit, «però ara m'he posat malalta i de seguida em canso, espero que siguin prou gent per fer força», remarcava.

En un altre punt de Barcelona, a la plaça dels Àngels, davant del MACBA, un grup de joves sostenien que «una bona forma de viure la Diada de Catalunya és fer el que a un li agrada i nosaltres som lliures sobre el monopatí», destacava el jove terrassenc Hèctor Garcia. «Em sento molt català i sap greu veure com ara la Diada s'ha reduït a la manifestació per la independència, es podrien organitzar més activitats pensades per a tots els públics», considerava Garcia. En un carrer a la vora de la plaça, un home sense sostre feia girar la gent que passava i els dibuixava un somriure. El motiu era la seva gossa, Joanna, coberta amb una estelada. Ell, que prefereix mantenir-se en l'anonimat, va explicar que se sent al marge de la política i de les manifestacions. «Sento simpatia per la bandera i la idea d'una possible Catalunya independent però no tinc clar fins a quin punt aquest fet podria millorar la meva situació», remarcava, mentre acariciava l'animal que sempre l'acompanya.

És el dia de la independència?

Els turistes que voltaven per la plaça Catalunya i la Rambla s'aturaven a demanar als catalans que duien l'estelada què celebraven. De fet, en algun cas confonien que la Diada de Catalunya és la festa de la independència. «Avui celebreu el dia de la independència», responia l'holandesa Anita Udink, davant la pregunta sobre si sabia per què ahir era festiu. Va explicar que està al corrent de la demanda d'una part dels catalans per obtenir la independència i va considerar «que si algú demana la llibertat l'hauria de poder aconseguir». La polonesa Justyna Kutaga comentava que la «la Diada de Catalunya encomana un ambient alegre».