«La Guàrdia Civil sabia on anava per evitar la votació que s´havia de fer l´1-O. Volien desmantellar la logística informàtica». Marc Martínez Amat, periodista de Santpedor i cap de política de Rac1, recorda el despertar alterat d´aquell 20 de setembre, després que el dia anterior fos un de tants dies d´aquell final d´estiu i tardor carregats de feina.

S´havia quedat a dormir a Barcelona, explica, i «a les 8 del matí em trucaven de la ràdio que la Guàrdia civil havia entrat a la conselleria i a diferents organismes del Govern. Vaig vestir-me i vaig baixar al davant de la seu de la conselleria d´Economia. Encara no hi havia gaire gent, força periodistes, tres cotxes de la Guàrdia Civil a l´exterior, i agents amb armilles reflectores a l´interior del departament que dirigia Oriol Junqueras, que es podien veure des de l´exterior». Recorda que a mesura que avançava el matí (hi va ser un parell d´hores perquè després hi havia reunió de Govern i va anar al Palau de la Generalitat a la plaça Sant Jaume) s´hi va anar concentrant més gent. Assegura, però, que no hi havia crispació. «Hi havia algun crit, però tot estava molt ordenat».

Per a Marc Martínez, el 20-S «és el punt d´inflexió» en el procés del referèndum, «el dia que es pren consciència de veritat que l´Estat pot aturar la votació». Aquella mateixa tarda, el govern català activava el pla B per poder fer les votacions.

Respecte de la situació actual, afirma que «ara no veig l´energia política per emprendre aquell camí».