Mirella Cortès, senadora sallentina, descriu que aquell 20 de setembre davant de la conselleria d´Economia la recorria un sentiment de sentir-se «impotent per no poder-hi fer res», però, alhora, d´«un gran suport de la població, molt emotiu».

Cortès es va despertar sentint les notícies de la ràdio que explicaven que forces de seguretat de l´Estat havien entrat a diferents estaments de la Generalitat. La reacció va ser baixar de Sallent a Barcelona, immediatament. No va ser una mobilització coordinada, però sí una crida massiva. I, com Cortès, a Barcelona hi van ser la diputada santvicentina Adriana Delgado, el vicepresident de la Diputació i alcalde de Moià, Dionís Guiteras, i la fins fa poc portaveu del PDeCAT, la igualadina Maria Senserrich.

Cortès es lamentava ahir que «ja ha passat un any i no s´adonen del mal que han fet [en referència a l´Estat espanyol], no només al país, sinó, sobretot, als presos, als exiliats i a les seves famílies». Per a Cortès, el que «van fer i fan des del Govern de l´Estat, des de la fiscalia de l´Estat, des del Tribunal Suprem i des de l´Audiència Nacional no té nom». La senadora, però, també manté que aquesta acció «no té recorregut, perquè no hi ha delicte. Els presos i els exiliats no són delinqüents, són bona gent, i els han pres un any de vida».

Comparteix bona part de l´argumentari de Cortès la diputada Adriana Delgado, que va passar el dia molt a prop dels cotxes de la Guàrdia Civil que després han estat un dels motius de l´acció judicial. Cortès estava amb els diputats i senadors a Madrid, Delgado, amb el grup de diputats al Parlament. Delgado manté que «la gent concentrada es va comportar molt» i que «els vehicles de la Guàrdia Civil havien servit de tribuna dels mitjans gràfics durant tot el dia.

Delgado recorda que va ser una jornada de «gran intensitat», però insisteix en la feina que es va fer «per mantenir l´ordre, per tenir una concentració de milers de persones sense cap incident de relleu».