El president de la Generalitat, Quim Torra, va exigir ahir la dimissió del president del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Carlos Lesmes, pels correus de jutges crítics amb el procés sobiranista, i parlarà amb el president del Govern, Pedro Sánchez, per demanar-li una actuació «contundent». En una declaració institucional des del Palau de la Generalitat, Torra va sortir al pas de les informacions publicades inicialment pels mitjans digitals eldiario.es i El Món, segons les quals membres de la magistratura, en correus corporatius al voltant de l'1-O, comparaven la situació a Catalunya amb el nazisme i es mostraven crítics cap als responsables del Govern.

Torra va reclamar ahir «obrir una investigació per determinar els autors dels missatges i identificar en quins procediments judicials han participat» i va instar la Fiscalia General de l'Estat a «iniciar una investigació per depurar les responsabilitats penals que puguin tenir els autors dels missatges». Segons Torra, «les converses entre alguns jutges publicades en un fòrum del CGPJ atempten contra els principis més bàsics» que han d'inspirar la justícia i constitueixen «uns fets d'una gravetat extraordinària que demostren l'absència d'independència d'un ampli sector del poder judicial espa-nyol». A més d'exigir la «dimissió immediata» de Lesmes, Torra va explicar que parlarà amb Pedro Sánchez per demanar-li «una actuació immediata i contundent, i que s'assumeixin totes les responsabilitats que calgui assumir per aquest assumpte».

Per la seva banda, la vicepresidenta del PDeCAT, Míriam Nogueras, va anunciar que contactarà amb «tots» els partits espanyols per proposar-los celebrar una «cimera» sobre Catalunya. Des del Parlament, el portaveu adjunt de JxCat, Eduard Pujol, va sol·licitar la compareixença del president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Jesús María Barrientos, per aquests «xats de taverna» amb «tics franquistes».

En canvi, el portaveu de Ciutadans al Parlament, Carlos Carrizosa, va considerar que els correus són «converses entre demòcrates preocupats per l'incompliment» de la Constitució i les lleis i les va emmarcar dins de la llibertat d'expressió. En la mateixa línia, l'Associació Professional de la Magistratura considera que els correus electrònics no suposen cap risc per a les garanties dels implicats en el cas, que estan «blindades».

En els missatges, jutges d'arreu de l'Estat van desqualificar el moviment independentista a través del correu electrònic oficial del CGPJ des de principi de setembre i fins a la negativa d'Alemanya d'extradir Carles Puigdemont. El Món i eldiario.es han tingut accés a milers de correus electrònics en què alguns magistrats es mostren preocupats per la situació a Catalunya ja a principi de setembre, i pregunten, per exemple, què passaria als companys que hi exerceixen en cas que es declarés la independència. Alguns afirmaven que havien tingut accés a testimonis «esquinçadors» sobre la situació que es vivia aquells dies a Catalunya, però confiaven que l'Estat sabria imposar-se al que consideraven un desafiament a l'estat de dret.

N'hi ha que afirmen haver exercit a Catalu-nya, i que des del 2012 s'havia creat una situació d'inoculació d'odi a la societat des de les forces independentistes, per la qual cosa el que havia de passar després «es veia venir». Altres jutges van més enllà i no dubten a comparar el moviment independentista amb el nazisme, afirmant que a Catalunya podia passar «el mateix que va passar a Alemanya en èpoques remotes». Una jutgessa que exerceix a Barcelona afirma que la situació s'ha radicalitzat des del 2006 i es planteja marxar perquè no assenyalin els seus fills per no apuntar-se a «la cadeneta humana, la V i no sé quines idioteses més que s'inventen per l'11-S».