El Govern espanyol va acordar ahir demanar al Consell d'Estat una proposta de reforma limitada de la Constitució per delimitar l'aforament dels membres del Govern, diputats i senadors a «l'estricte exercici» de les seves funcions com a càrrec públic, excloent «òbviament els delictes de corrupció».

Així ho va anunciar la portaveu de l'Executiu i ministra d'Educació i FP, Isabel Celaá, en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, en què va explicar que aquesta reforma que busca l'Executiu persegueix avançar en la «millora de la qualitat democràtica» fent que el fur que gaudeixen en l'actualitat els membres de l'Executiu i de les Corts deixi de considerar-se «un privilegi».

Amb la petició d'aquest informe al Consell d'Estat, preceptiu però no vinculant, el Govern inicia el procediment per modificar els articles 71.3 i 102.1 de la Constitució, que són els que fan referència al fur dels membres del Govern, diputats i senadors, que consisteix en que el tribunal competent per investigar-és el Tribunal Suprem.

A diferència del que el Govern central va donar a entendre aquesta setmana des que dilluns passat el cap de l'Executiu va anunciar que presentaria una proposta per «eliminar els aforaments», ahir el Govern no va aprovar la seva proposta d'avantprojecte de llei, sinó que va encarregar una primera redacció al Consell d'Estat.

Celaá no va donar terminis perquè el Consell d'Estat elabori la seva proposta i tan sols es va limitar a assenyalar que el Govern espera que el projecte de llei, un cop arribi al Parlament, pugui ser tramitat i aprovat en el termini de 60 dies. La portaveu també va justificar el sentit de demanar informe amb caràcter previ al Consell d'Estat -abans i no després que l'Executiu redacti el seu propost- perquè des del principi aquest òrgan assessor «pugui contribuir a la qualitat normativa del text». A més, creu que fer-ho així pot afavorir el consens amb altres forces polítiques.

En l'acord que el Govern remetrà al Consell d'Estat s'inclouen, segons Celaá, «els objectius i directrius de la reforma constitucional» que pretén el Govern i que, en aquest tràmit, no inclou una reforma addicional de l'article 49 de la Constitució per substituir la paraula «disminuït» per una altra fórmula més digna per a les persones amb discapacitat, com un alt càrrec de l'Executiu va avançar dilluns passat.

Celaá va remarcar que reduint l'abast dels aforaments dels polítics volen acostar Espanya a la resta dels països de la UE, on la tònica habitual és que només els membres del Govern estiguin aforats per a aquelles actuacions que es deriven de l'exercici de la seva funció.

«Pretenem una redacció que no permeti al legislador ampliar l'abast del aforament penal», va precisar Celaá, que va indicar que la Constitució haurà de remetre a la llei aquelles qüestions processals vinculades a la nova redacció del text constitucional. El Govern també ha demanat al Consell d'Estat que es pronunciï sobre aquelles disposicions transitòries que consideri que s'han d'incloure en la reforma.

Tot i els entrebancs que partits com el PP i Podem han fet a la intenció del Govern de limitar els aforaments, Celaá va assegurar que el Govern presenta aquesta reforma «amb el convenciment que la va tirar endavant». «El Govern fa política genuïna, no de ficció ni de maquillatge», va dir.