La directora de cinema Isabel Coixet ha comentat avui a Segòvia que a Catalunya hi ha un ambient "irrespirable" en què regna la "perversió" i davant el qual és "molt difícil mantenir el seny".

L'Hay Festival de Segòvia tanca avui la seva tretzena edició amb conferències i reflexions com les que ha traslladat la cineasta espanyola, que ha dirigit pel·lícules com "La vida secreta de les paraules", "Invisibles", "Ningú no vol la nit" o "La llibreria".

Catalunya ha estat un dels eixos centrals d'aquest esdeveniment durant el qual ha assegurat no entendre com gent que, segons el seu parer, és intel·ligent pot escoltar un discurs del president de la Generalitat, Quim Torra, i "no esquinçar-se les vestidures".

En aquest sentit, ha recalcat que en aquesta comunitat s'ha generat un clima que "no és sa" i en què per no embogir ha hagut de refugiar-se en la seva feina; també el "sentit de l'humor" està sent una arma de supervivència per a tots els catalans no independentistes als quals s'està deixat en "terra de ningú", ha criticat.

"És dur que et tirin banderes a la cara o et diguin feixista cada vegada que surts de casa per no portar un llaç groc", ha relatat Coixet, que ha admès que en ocasions ha estudiat l'opció de denunciar-ho, però en no tenir clar qui podria prendre cartes en aquest assumpte la sensació és de "soledat".

Ha advertit que aquells que defensen la unitat d'Espanya opten cada vegada més pel silenci perquè és "molt cansat discutir cada moment de la vida quotidiana", si bé ha recordat que "per callar surten úlceres a l'estómac".

Sobre la "invasió" de llaços grocs als espais públics, ha reconegut no estar-hi a favor, ja que "cadascú pot portar a la solapa de la seva camisa el llaç rosa, la bandera d'Espanya o la de la Legió, però no aclaparar amb aquests símbols a llocs que són de tots", encara que, segons la seva opinió, el fet d'estar posant i traient llaços s'ha convertit en un "joc infantil".