Els presos independentistes van dir a Lamela que mai han promogut la violència

En els vídeos dels interrogatoris a l'Audiència Nacional es pot comprovar com, apel·lant als seus antecedents personals i polítics, van argumentar que no creuen en la violència com a solució política, sinó que sempre han apostat pel diàleg i la democràcia. L'exvicepresident Oriol Junqueras va negar haver gastat diner públic en el referèndum de l'1-O, i l'exconseller de Cultura, Santi Vila, va destacar les seves negociacions amb polítics de Madrid per trobar una solució dialogada que «evités el col·lapse».

En els vídeos, gravats amb la càmera de la sala d'interrogatoris, es pot veure la magistrada Lamela de perfil a la dreta de la imatge, els dos fiscals de cara a la càmera i a la part superior de la imatge, els advocats defensors a la part baixa i d'esquena, i els interrogats un per un, de perfil i a l'esquerra de la imatge, mirant la magistrada. A banda dels interrogatoris, que van durar prop d'hora i mitja en total, la sessió es va allargar dues hores més per la petició de mesures cautelars, presó provisional, que va fer la Fiscalia, i les al·legacions contràries de les defenses. En aquest cas, tots els processats eren a la sala, tot i que només apareixen en pantalla tota l'estona Junqueras i Meritxell Borràs.

En els citats vídeos es pot veure i escoltar com l'exvicepresident i els exconsellers van intentar defensar-se de les acusacions de rebel·lió, sedició, desobediència, prevaricació i malversació. La majoria només van respondre al seu respectiu advocat, algun va respondre a la resta de defenses i Vila, que va ser l'únic a qui van imposar presó amb fiança, va respondre a la Fiscalia i a la magistrada Lamela. Els interrogatoris van durar uns cinc minuts cadascun, per respondre bàsicament que no havien tingut temps de preparar la defensa, que no havien participat ni promogut actes violents i que no s'havia gastat cap diner públic en el referèndum.

L'exvicepresident Junqueras va refermar que mai ha participat ni promogut actes violents, «per convenciment personal». «Soc creient i qualsevol cosa relacionada amb la violència em sembla fora de lloc», va dir. «Les meves conviccions m'allunyen i m'impedeixen qualsevol relació amb actes violents de cap forma», va dir. També va centrar bona part de les seves respostes a assegurar que hi ha una certificació de la intervenció de la Generalitat que assegura que totes les despeses del Govern s'havien gastat en allò pressupostat.

L'exconsellera de Treball i Afers Socials Dolors Bassa també va apel·lar a la seva trajectòria, fins i tot religiosa, per assegurar que sempre ha apostat per la no-violència. «Soc mestra d'una escola cristiana concertada de Torroella de Montgrí; els meus principis són contraris a la violència, i en les declaracions mai he parlat de violència sinó de pacifisme», va assegurar a Lamela.

Per la seva banda, l'exconseller d'Interior Joaquim Forn va afirmar que tant públicament com privadament sempre va ordenar als seus subordinats i als Mossos d'Esquadra, des que va ser nomenat el juliol anterior, que els mandats judicials «s'han de complir». «Tenim competències com a policia judicial i s'han de complir els mandats, fossin del tipus que fossin», va concloure.

La declaració de Mundó va ser una mica més llarga que la dels seus companys però va anar en el mateix sentit. A més, va assegurar que com a conseller no va veure compatible manifestar-se davant dels tribunals de justícia. De fet, va recordar que el TSJC havia descartat explícitament l'acusació per rebel·lió que havia fet Vox contra el Govern al setembre. També va assegurar que la partida pressupostària de 6,2 milions d'euros bloquejada pel TC no es va dedicar al referèndum.L'exconseller d'Afers Exteriors Raül Romeva va recordar que fa més de 25 anys que milita en l'objecció de consciència, el pacifisme i la lluita pels drets fonamentals sempre de forma pacífica i democràtica.