I les urnes van tornar a arribar a Castellgalí. Les capses de plàstic encara amb el segellat original i amb una desena de vots al seu interior van tornar a la seu del col·legi electoral de fa un any. Aleshores, el grup local que vetllava per poder fer la votació, va aconseguir amargar-les abans no arribés la Guàrdia Civil. Els agents del cos van entrar per la força i amb violència a l'escola, van causar 16 ferits, però no es van endur les urnes. No les hi van trobar. Encara hi havia pocs vots, vuit, perquè des del primer moment les connexions informàtiques van quedar afectades, però les urnes de Castellgalí han estat sempre al poble, i es va haver de tancar el col·legi, però les urnes estan intactes.

A l'inici de l'acte d'ahir, dues dones van entrar corrents fins al peu de les escales d'accés a l'escola, amb els braços alçats, aguantant les urnes. Simbòlicament, tornava la democràcia a Castellgalí. Els assistents a l'acte d'anit, un centenar llarg de persones, van respondre amb aplaudiments, mentre des de l'organització es recordava que «a nosaltres no ens van prendre les urnes».

A Castellgalí «no oblidem ni perdonem», es va llegir en un manifest ahir al vespre. «Amb el rebuig més absolut a les forces de seguretat de l'Estat», que «van demostrar i continuen demostrant una absoluta prepotència», deia el manifest de commemoració.

Eva Clemente, una veïna del poble que «era a primer fila» el dia 1-O de l'any passat i que ahir tornava a l'escola, afirmava que «encara se'm posa la pell de gallina quan hi penso». Clemente reté en la memòria l'entrada del grup de la Guàrdia Civil, en formació, pel carrer que dona accés a l'escola. «Era increïble, pensar que venien a Castellgalí, en un poble petit, sense cap interès aparent». Clemente no era de l'organització, «venia a votar», però va ser una més en la defensa de les urnes. Passat un any, creu que «estem estancats» i que «portant el llaç groc no n'hi ha prou». Però adverteix, reflexiva, que «posar més gent a la presó tampoc no és la solució». I acaba lligant un altre llaç groc a la tanca del davant de l'escola.

Castellgalí va recordar l'1 d'octubre amb una exposició d'imatges de captures d'aquell dia fetes per veïns, amb danses del món guiades per Mercè Jalmar, amb balls de bastons, amb la veu de Sílvia Bavia i la guitarra de Gil Ayats, i amb un vídeo de 16 minuts que ha muntat la jove Noa Orta, amb imatges cedides pels veïns i amb entrevistes gravades a persones protagonistes d'aquella jornada.