El Bages va reviure ahir el referèndum del primer d'octubre de l'any passat amb un sentiment agredolç pel mal record de les càr-regues policials que hi va haver en alguns col·legis de la comarca, però amb l'orgull d'haver defensat les urnes «com un sol poble». La commemoració es va fer amb tres caminades simultànies que van aplegar mig miler de persones, des de Fonollosa, Castellgalí i Callús, els tres municipis que van patir la repressió, juntament amb Sant Joan, on van confluir les tres marxes amb un acte unitari final. L'organització de les «Petjades de l'1-O» és fruit d'una comissió formada per l'ANC, Òmnium, els CDR i Artistes de la República.
A les 8 del matí sortien els primers caminants des de Fonollosa per emprendre el recorregut més llarg de totes tres rutes fins a Sant Joan. Eren més de 170 persones apuntades, més algunes que s'hi van sumar a última hora. El mateix va passar a Castellgalí, que començava a caminar a les 9 amb 134 inscrits, i a Callús, que va ser la més nombrosa (era la més propera a Sant Joan), amb més de 250 persones que sortien a 2/4 d'11 des de l'escola Joventut, que l'any passat va partir les càrregues policials. A la comitiva que venia de Callús s'hi van afegir els gegants del poble, el Tinet i la Maria, que van acompanyar els caminants en el darrer tram, arribant a Sant Joan. Allà, la festa final va reunir prop d'un miler de persones.
Records contradictoris
Les caminades van transcórrer en un ambient festiu, tot i el dolor amb què alguns dels participants recorden aquella jornada perquè van viure de prop o en la pròpia pell les càrregues policials. És el cas de l'alcalde de Callús, Joan Badia, que descriu aquell primer d'octubre com «un dia que vam començar amb molta il·lusió i ens la van voler estroncar», i ara que ha passat un any està convençut que «la gent recupera la il·lusió i torna a pressionar perquè es faci alguna cosa més consistent. És aquell dia, que realment vam començar a caminar».
La resistència exercida aquell dia per part de la gent davant dels col·legis és un sentiment compartit que els participants d'ahir a les marxes destacaven al davant de la mala experiència viscuda amb les càrregues policials. «Quan hi pensem, encara se'ns posa la pell de gallina», apuntaven Núria Ruiz i Eva Serrano, de Castellgalí, però tenien clar que «va ser el dia en què tot va canviar, i ja no hi ha marxa enrere».
I és que el context que va envoltar el referèndum en alguns casos també va ser un punt d'inflexió a nivell personal. Paqui Balaguero, barcelonina que ara viu a Manresa i que ahir era a la caminada de Callús amb el seu amic Francesc Andreu, de Sant Joan, es considera «una nova republicana» a partir del que va viure aquells dies. «Fins poc abans del primer d'octubre jo tan sols volia anar a exercir el meu dret democràtic sense saber què votaria, possiblement en blanc, però veient el que va passar, ho vaig tenir clar». Rosa Serra, que participava a la caminada de Callús amb uns amics de Manresa, denunciava ahir «la gran injustícia» que es va viure «perquè votar és un dret que no ens poden prendre», però recorda aquella jornada com «el dia que la gent es va posar dreta». És una visió semblant a la que expressaven José Luis Galindo i Lourdes Lladós, de Callús: «aquella data ens ha de quedar en la memòria com a revulsiu per avançar».«... ho tornaria a fer»
La festa va créixer amb l'acte final de la 1, amb els participants de totes tres marxes presents a la plaça Major de Sant Joan.
El trasllat d'una urna des d'un cotxe fins a l'escenari simulant les gestes d'amagat de l'any passat als col·legis, va servir d'arrencada a l'acte unitari. Un dels punts més emotius va ser el testimoni de persones d'arreu de la comarca que explicaven l'experiència viscuda l'any passat als col·legis. Ho feien amb frases breus i concises escrites en una papereta que després introduïen a l'urna, i que acabaven amb un denominador comú: «... ho tornaria a fer».
L'ambient es va escalfar amb la contundència amb què el periodista Quico Sallés va reivindicar el llegat de l'1-O i va carregar contra «la manipulació execrable i insultant que es fa des de la caverna mediàtica, institucional i judicial». Es va adreçar als independentistes presos i exiliats, a qui va prometre fer «tot el que estigui a les nostres mans perquè torneu a casa», i va advertir a qui vol combatre el procés que «no podran contra el millor exèrcit d'aquest món», en referència al poble unit que va fer possible el referèndum. Va dir que «les independències i les repúbliques no es pacten; es proclamen i es defensen».
També va parlar el guionista Oriol de Balanzó (cunyat de Jordi Cuixart), que va convidar els presents a continuar sent «pesats i tossuts per voler reclamar els drets i les llibertats d'una manera normal». Va assegurar que «la república catalana és inevitable», tot i admetre que «no serà fàcil».
Un grup de voluntaris va posar el toc d'humor amb una representació irònica sobre la situació política que viu Catalunya. Per la seva banda, l'artista Quim Moya va pintar un moral de la República en el transcurs de l'acte.
