El Tribunal Suprem va confirmar ahir la pena de quatre anys i mig de presó imposada per l'Audiència Nacional a l'expresident de Caja Madrid Rodrigo Rato per apropiació indeguda continuada en el cas de les targetes black de l'entitat, amb la qual va desemborsar 99.000 euros.

La sentència sosté que Rato «va mantenir i ampliar un sistema pervertit des del seu origen» i, tot i que ha estimat parcialment els recursos dels condemnats que van tornar, abans de celebrar-se el judici, els diners gastats amb les targetes, no ha estat així en el cas de l'exbanquer.

Rato no ingressarà automàticament a la presó, ja que el Tribunal Suprem ha de remetre ara l'ordre d'execució de sentència, després de la qual cosa l'exdirector gerent de l'FMI disposarà d¡un termini d'entre 5 i 10 dies per ingressar voluntàriament a la presó.

En considerar insuficient els límits de despeses que permetien les targetes, es va decidir facultar els seus titulars a utilitzar-les en el seu benefici sense necessitat de justificar que s'havien emprat en despeses indemnitzables, la qual cosa en aquella època estava fora de la llei.

Els condemnats van actuar com si fossin «amos dels diners», invertint els imports que van considerar oportuns en desemborsaments que ells mateixos van decidir. D'aquí que el Suprem reconegui que es va perjudicar el patrimoni de l'entitat.

Donades les seves responsabilitats, experiència i preparació per al càrrec, Rato no podia ignorar el funcionament opac de les targetes, malgrat la qual cosa «va mantenir el sistema i, fins i tot, el va ampliar a altres persones». Primer, a favor seu, i, ja a Bankia, als seus més estrets col·laboradors.

Pel que fa a la proporcionalitat de la pena, el Suprem defensa que és adequada, ja que Rato «es va lucrar indegudament i va permetre el lucre dels altres», durant un «apreciable període de temps i per quantitats importants».

Ningú amb un mínim de formació, prossegueix la sentència, pot admetre que el sistema es pogués justificar, donat el grau d'ocultació i opacitat «també a efectes fiscals» del sistema de targetes. Quant a l'exdirector general de Caja Madrid Ildefonso Sánchez Barcoj, el tribunal ha estimat parcialment el seu recurs i li ha rebaixat la pena de 2 anys i 6 mesos a un any menys de presó per un únic delicte continuat d'apropiació indeguda. Així mateix, se li aplica l'atenuant molt qualificada de reparació del dany. Barcoj va gastar 575.000 euros.

En total, els acusats van gastar més de 12 milions d'euros, dels quals 9,3 milions corresponen a l'etapa de Miguel Blesa, mort el 2017, al capdavant de l'entitat (1996-2010), i 2,6 milions a quan el president era Rato.

Entre els arguments esgrimits pels acusats en els seus recursos, destacava la vulneració del seu dret a la intimitat i a la protecció de dades, en haver-se fet públics les despeses. Sobre aquest punt, el Suprem entén que Bankia «no va accedir il·lícitament» dades de caràcter personal relatives a les despeses concretes realitzades per cada un dels titulars.

D'aquí que no s'hagi produït tal vulneració. Per contra, Bankia va accedir de manera legítima a una informació continguda en el contracte d'emissió de la targeta, única manera que tenia l'entitat de comprovar l'ús concret de les targetes i com i quan s'han carregat les despeses efectuades pels seus titulars.

Així mateix, la sentència recorda que la cessió al fiscal d'aquestes dades estava emparada per l'article 11 de la Llei Orgànica de Protecció de Dades, que no exigeix el consentiment de l'interessat.

Per la seva banda, Rato va manifestar a Europa Press, després de conèixer la sentència, que encara no havia decidit si recorrerà aquesta sentència davant del Tribunal Constitucional.

«Encara no tinc presa cap decisió», es va limitar a assenyalar Rato en resposta a la pregunta d'Europa Press de si té previst recórrer la sentència al Tribunal Constitucional per frenar la seva entrada a la presó.