El Comitè Noruec ha premiat aquest any amb el Nobel de la pau la tasca de l'activista yazidita Nadia Murad i del cirurgià congolès Denis Mukwege, personificant en ells el reconeixement a la lluita contra la violència sexual a dos països històricament marcats per aquest crim de guerra.
La irrupció d'Estat Islàmic a diversos països del Pròxim Orient va sembrar el caos el 2014 i, en la part nord de l'Iraq, es va traduir en tot tipus de barbaritats. Els yazidites, la minoria a la qual pertany Murad, van sofrir en les seves pròpies carns atacs dirigits que van ser catalogats com a genocidi per part de l'ONU.
Al poble on vivia Murad, centenars de persones van ser massacrades, i les nenes i dones més joves van ser raptades per ser utilitzades com a esclaves sexuals. L'ara activista va viure tres anys de «malson», com ha recordat el Comitè Noruec, abans de poder escapar i donar veu a tot el món a les 3.000 dones i nenes yazidites víctimes dels abusos sistemàtics de l'organització gihadista.
El progressiu alliberament de les zones preses per Estat Islàmic ha anat traient a la llum algunes d'aquestes històries, que exposen per exemple matrimonis forçats en els quals la violació es convertia en una eina de càstig davant qualsevol mostra de desobediència cap a l'home, segons recull el secretari general de l'ONU, António Guterres, en el seu últim informe sobre violència sexual, publicat el març d'aquest any.
Fins al novembre del 2017, més de 3.200 civils, entre ells 1.135 dones i 903 nenes, van ser alliberats d'Estat Islàmic, si bé una xifra similar d'ostatges seguien desapareguts. L'ONU i altres organitzacions defensores dels Drets Humans temen que aquestes i altres xifres siguin fins i tot més grans, en la mesura en què no sempre és fàcil conèixer aquest tipus de dades en un context de conflicte.
En el cas de la violència sexual a l'Iraq, Guterres va assenyalar al seu informe entre els principals desafiaments la falta de coneixement de la xifra real de casos a causa de la inseguretat, la por a represàlies o unes convencions socials que prioritzen l'honor familiar o que estenen també la culpa dels abusos a qualsevol persona que s'hagi vist relacionada amb Estat Islàmic, encara que fos per la força.
Mukwege, habitual a les travesses del Nobel dels últims anys, ha estat clau per ajudar milers de pacients gràcies a la tasca del seu hospital a Bukavu, a la part est de la República Democràtica del Congo. El personal del centre ajuda de forma gratuïta a pal·liar les seqüeles físiques de la violència sexual, amb reconstruccions i cirurgies que retornen un mínim d'esperança i dignitat a les víctimes.
El Fons de Població de Nacions Unides (UNFPA) va informar de més de 5.700 casos de violència sexual a les zones afectades pel conflicte en la RDC el 2017, més del doble que al 2016. La missió de pau de l'ONU (MONUSCO) va poder verificar més de 800 casos, 765 d'ells de dones i nenes, però com en el cas de l'Iraq això solament seria la punta de l'iceberg.
El 72% de les víctimes són atribuïbles a grups armats, encara que al país africà les culpes s'estenen també a les autoritats. Així, el 2017 van augmentar els casos cor-responents a accions de membres de les Forces Armades (un 28 per cent més) i a la Policia Nacional (un 109 per cent més), segons l'informe de Guterres. Aquest text al·ludeix a «atacs deliberats» en els quals la violència sexual juga un paper fonamental. El Comitè Noruec, en reconèixer Murad i Mukwege, va advertir que aquest tipus d'abusos són una «arma de guerra» i la República Democràtica del Congo no és una excepció en aquest sentit.
Els grups armats no dubten a recórrer a tot tipus de pràctiques considerades «tabú» com poden ser que les víctimes siguin violades davant dels seus familiars o que se li llevi el fetus a una dona embarassada.
