n El president de la Generalitat, Quim Torra, volia parlar en l'obertura del 3r Fòrum Regional de la Unió pel Mediterrani, que es va celebrar dilluns a Barcelona, de la «violència de la Policia» en el referèndum de l'1-O del 2017 i va reclamar en el seu discurs la llibertat dels polítics sobiranistes empresonats. El discurs assenyala que l'1-O van votar 2,2 milions de persones majoritàriament a favor de la independència i assegura que el Govern està compromès a «continuar aquesta lluita no-violenta per l'autodeterminació i assolir-la d'acord amb la voluntat democràtica dels ciutadans catalans». Torra va ser vetat del fòrum euromediterrani pel ministeri d'Afers Exteriors i no va poder acudir-hi, però ha enviat el missatge que havia de pronunciar a l'alta representant de la UE d'Afers Exteriors, Federica Mogherini; al comissari de Política de Veïnatge de la UE, Johannes Hahn; a la quarantena de ministres d'Afers Exteriors dels països de la UpM, i al secretari general de l'organització, Nasser Kamel.

El ministre d'Afers Exteriors, Josep Borrell, va explicar durant la trobada de la UpM que no va convidar Torra per evitar que tingués un espai per «seguir menystenint el bon nom d'Espanya». El veto va arribar a l'extrem que el fòrum, que habitualment té lloc al Palau de Pedralbes, es fes en un hotel proper per impedir que Torra s'hi presentés, atès que el palau és propietat de la Generalitat.

Torra pretenia referir-se també en el seu discurs a les onades migratòries que travessen el Medi-terrani i apel·lar als líders polítics per trobar «polítiques comunes que ajudin a posar fi a les morts de tants innocents» ofegats al mar. «Cada mort al Mediterrani ens hauria d'avergonyir per la nostra falta d'acció. Necessitem trobar una solució coordinada i urgent», assenyala el text, que apel·la a la manifestació que el febrer del 2017 va reunir 160.000 persones a Barcelona per acollir refugiats.

Expansió de la Corona d'Aragó

Així mateix, rememora l'expansió de la Corona d'Aragó pel Mediter-rani a l'edat mitjana i la creació del Consolat de Mar com a exemples de la «destinació comuna» de Catalunya i el mar. I afegeix que és un espai d'intercanvi cultural i comercial que ha de realçar-se i promoure's: «Com a president del Govern de Catalunya estic plenament compromès a reforçar els intercanvis humans i econòmics entre els nostres pobles».