15 de octubre de 2018
15.10.2018

Els Jordis ja fa un any que són a la presó

Sànchez i Cuixart van ser engarjolats el 16 d'octubre del 2017 per la seva participació en la protesta davant la conselleria d'Economia

15.10.2018 | 00:17
Els Jordis ja fa un any que són a la presó

n L'expresident de l'Assemblea Nacional Catalana, Jordi Sànchez, i el líder d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, compleixen demà un any a la presó provisional per mobilitzar la ciutadania catalana a favor del referèndum de l'1 d'octubre del 2017. Uns fets que han servit després al magistrat del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, per processar-los pel delicte de rebel·lió. Els coneguts com els Jordis van ser presents la nit del 20 de setembre de l'any passat en el setge a la conselleria d'Economia de la Generalitat mentre estava sent escorcollada per ordre del Jutjat d'Instrucció número 13 de Barcelona, que investiga la preparació de l'1 -O. Els presidents de les entitats sobiranistes van demanar als manifestants des del capó d'un cotxe de la Guàrdia Civil que continuessin allà durant tota la nit.

Per aquests fets van ser citats al principi d'octubre per la ja exjutge de l'Audiència Nacional Carmen Lamela, al costat del major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, i se'ls va imputa el delicte de sedició basant-se en els actes «tumultuaris» que es van produir durant aquella nit. Aquell dia van quedar en llibertat fins que el 16 d'octubre van tornar a comparèixer davant la magistrada i va ser quan es va decretar la seva presó incondicional.

Des de llavors, Sànchez i Cuixart continuen a la presó –abans a la madrilenya Soto del Real i ara a Lledoners–, ja que una vegada que la seva causa va passar a mans del Tribunal Suprem, ni el jutge instructor, Pablo Llarena, ni la Sala Penal han acordat deixar-los en llibertat, malgrat les reiterades vegades que ho han sol·licitat. Fins i tot en el cas del president de l'ANC, tampoc li van permetre fer campanya a les eleccions autonòmiques del 20 de desembre passat, a les quals va concórrer com a número dos a la llista de Junts per Catalunya (JxCat), el partit de l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont.

Es dona la circumstància que «els Jordis», al costat de l'exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras i l'exconseller d'Interior Joaquim Forn, són els únics de tots els investigats en el «procés» que no han quedat en llibertat provisional en alguna ocasió durant tot el procediment. Junqueras i Forn van ser enviats a presó el 2 de novembre de l'any passat, també per la jutge Lamela, decisió confirmada posteriorment pel Suprem.

La llavors magistrada de l'Audiència Nacional –ara a la Sala Penal del Tribunal Suprem– va destacar llavors l'«especial importància del paper» que Sánchez i Cuixart «van tenir en els fets, ja que van participar activament en la convocatòria de les concentracions, alçant-se a més com els seus principals promotors i directors, mantenint-se al capdavant de les concentracions durant tot el dia, portant la iniciativa en una pretesa negociació amb els guàrdies civils, i encoratjant i dirigint l'acció dels congregats».

Després, al final de novembre de l'any passat, el jutge Pablo Llarena va afirmar que era competent per investigar tot allò relacionat amb el «procés» i va arrossegar totes les diligències practicades a l'Audiència Nacional, emportant-se la causa oberta contra «els Jordis» i els exconsellers de Puigdemont, que finalment han estat processats per rebel·lió.


Capacitat de mobilització

En el seu acte de processament, del 21 de març d'aquest any, el jutge Llarena va fer especial èmfasi en la capacitat de mobilització dels màxims representants de l'ANC i d'Òmnium en el marc del procés. Per a això, es va centrar en el setge a la conselleria i va afirmar que hi va haver «una actuació violenta», ja que les desenes de milers de persones que es van congregar allà tenien una intenció «exclusivament intimidatòria» contra la comissió judicial que va practicar l'escorcoll.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit