En la vigília, ahir, del primer any a la presó dels líders sobiranistes Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, Amnistia Internacional (AI) va insistir a demanar la seva llibertat en considerar «injustificable» aquesta mesura per ser «excessiva i desproporcionada» dels seus drets a la llibertat d'expressió i de reunió pacífica.

L'organització carrega contra les últimes decisions del Tribunal Suprem i del Tribunal Constitucional per mantenir-los a la presó, ja que «en lloc d'aprofitar l'oportunitat per posar fi» al règim de presó preventiva, «les autoritats judicials han agreujat aquesta injustícia», va assegurar Esteban Beltrán, director d'Amnistia Internacional a Espanya, en un comunicat.

El 16 d'octubre del 2017, Carmen Lamela, llavors jutgessa de l'Audiència Nacional, va enviar a la presó per sedició Sànchez -llavors líder de l'ANC- i Cuixart -encara avui president d'Òmnium Cultural- en considerar que van promoure la manifestació del 20 de setembre del 2017 davant la seu de la Conselleria d'Economia, a Barcelona, en ple escorcoll de la Guàrdia Civil per desactivar els preparatius de l'1-O.

Amnistia Internacional diu que «els càrrecs que pesen contra els Jordis són injustificats i, per tant, han de ser retirats», si bé «en cas de demostrar-se que van convocar manifestants amb la finalitat d'impedir una operació policial lícita, això podria ser perseguit, ja que podria tractar-se d'una alteració d'ordre públic i ser objecte de sanció penal».

Però «atribuir-los delictes greus com la rebel·lió o la sedició és desproporcionat i una restricció excessiva del seu dret a la llibertat d'expressió i de reunió pacífica», assevera Adriana Ribas, coordinadora d'Amnistia Internacional a Catalunya.

Sense entrar a qüestionar els veredictes del Tribunal Constitucional sobre la llei del referèndum per a la independència de Catlaunya ni tampoc la seva aplicació, l'organització defensa que els Jordis «tenien dret a organitzar i promoure reunions pacífiques en suport al referèndum i a la independència de Catalunya».

I encara que admet que «els estats poden imposar algunes restriccions a l'exercici del dret a la llibertat d'expressió amb determinats fins legítims», com protegir l'ordre públic o la seguretat nacional, requereix que les autoritats «demostrin que aquestes restriccions són necessàries i proporcionades» a l'objectiu perseguit, «cosa que no ha ocorregut en aquest cas», assegura l'entitat que vetlla per la protecció dels drets humans.

Els Jordis estan empresonats a Lledoners i per avui s'ha convocat una concentració per recordar l'aniversari a l'exterior del recinte penintenciari.