Els col·legis situats en entorns amb una forta presència del català i per als seus alumnes aquesta és la seva primera llengua, podran augmentar el nombre d'hores d'exposició al castellà si el nivell de coneixement d'aquesta no s'equipara amb el de català. I a la inversa, allà on predomini el castellà es podrà potenciar el català.

Aquesta és una de les premisses del nou model lingüístic del sistema educatiu català que el departament d'Ensenyament ha presentat aquesta tarda i que concreta que cada centre, seguint el seu projecte lingüístic propi, "podrà incorporar blocs de contingut curriculars en castellà i planificar activitats que potenciïn l'expressió oral en aquesta llengua dels alumnes de centres situats en entorns amb forta presència de la llengua catalana" i al revés en entorns on predomina el castellà.

Sobre aquesta mesura, el director general d'Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, Josep Vallcorba, ha explicat a Efe que "l'important és que cada centre tingui clars els seus objectius i quins són els seus dèficits en matèria lingüística per poder arribar a un equilibri en el coneixement de llengües".

On predomina el castellà també es podrà potenciar el català

De la mateixa manera, les escoles situades en entorns on el castellà és la llengua majoritària dels alumnes "també podran dissenyar activitats per potenciar el català, si així ho considera el centre", ha assenyalat Vallcorba.

El document presentat aquest dimarts també assenyala que en aquests entorns l'escola haurà d'"aprofundir en els registres formals del castellà i que els alumnes sàpiguen valorar la diversitat cada cop més gran a Catalunya a causa de l'arribada de parlants procedents de l'Amèrica Llatina".

Amb el nou document, el departament d'Ensenyament ha reformulat el model lingüístic del sistema educatiu català que ha regulat la immersió en llengua catalana a les escoles des de l'any 1983, quan es va aprovar la Llei de Normalització Lingüística.

Una realitat molt diferent a la del 1983

La nova política lingüística a les escoles parteix d'una realitat "molt diferent de la que hi havia el 1983, quan l'alumnat es dividia en catalanoparlants i castellanoparlants", ha explicat Vallcorba, que ha afegit que ara la diversitat lingüística i cultural "és tal que a les aules s'arriben a parlar 200 llengües diferents" que, "en cap cas, amenacen la pervivència del català, sinó que enriqueixen aquesta llengua", ha afegit.

Tenint en compte el context educatiu multilingüe i multicultural, Ensenyament ha dissenyat un nou model lingüístic que "planteja l'educació plurilingüe com quelcom més que ensenyar i aprendre diferents llengües" i implica que cada alumne "sigui competent per utilitzar les diferents llengües per adquirir nou coneixement i arribar a una comunicació efectiva en circumstàncies i situacions diverses", ha assenyalat Vallcorba.

En aquest context, el català "seguirà sent la llengua vehicular i vertebradora del sistema, per garantir el seu coneixement a tot l'alumnat i afavorir el seu ús", ha informat el director general, ja que el seu coneixement "garanteix la igualtat d'oportunitats de tots els alumnes i no ha implicat que hagi disminuït en coneixement del castellà", segons el document.

El nou model lingüístic "només és aplicable en un context d'autonomia real dels centres" que els permeti definir projectes lingüístics diferenciats en funció de cada realitat sociolingüística específica, segons Vallcorba.

Cada centre pot escollir el seu model

Segons el nou model, serà cada centre a partir del seu model lingüístic propi el que determinarà quines llengües estrangeres ofereix com a primera llengua i quines com a segona (podrà ser curricular, d'abast internacional o familiar d'alumnat d'origen estranger).

Per evitar una ruptura en l'aprenentatge de la llengua estrangera quan s'ha iniciat a primària, es facilitarà la seva continuïtat en centres de secundària de la zona, segons el nou model.

La segona llengua estrangera no curricular podrà ser impartida dins de l'horari lectiu si el centre disposa de docents acreditats (ja siguin del propi sistema o visitants).

A més, es reconeixeran convalidacions de coneixements lingüístics obtinguts fora de l'horari lectiu, com cursos en acadèmies o estades a l'estranger com a aprenentatge, segons el nou model.

El repte "va més enllà", ha explicat Vallcorba, i persegueix "validar l'aprenentatge no formal i informal, atès que les llengües s'aprenen usant-les i els seus usos transcendeixen els espais escolars".

En acabar l'etapa d'ESO, els alumnes hauran de ser capaços d'utilitzar normalment i correctament el català, el castellà i l'aranès a l'Aran (nivell B2) i, com a mínim, una llengua estrangera (nivell B1).

De la mateixa manera, els alumnes que finalitzin Batxillerat hauran d'acreditar un nivell C1 en català, castellà i occità a l'Aran i un nivell B2 de coneixement en la primera llengua estrangera.