Brasil tria president avui, en la segona volta d'unes eleccions marcades per la crispació i el tedi dels ciutadans amb els seus polítics. L'exmilitar ultradretà Jair Bolsonaro, del Partit Social Liberal (PSL), lidera totes les enquestes d'intenció de vot i és el favorit per posar-se la banda presidencial. El seu rival, l'esquerrà Fernando Haddad, del Partit dels Treballadors (PT), confia en la remuntada, en haver augmentat el seu suport en les enquestes en els últims dies.

Bolsonaro va marcar el 56% en intenció de vots vàlids en l'últim sondeig de la firma Datafolha, presentat dijous passat, mentre que Haddad n'aconseguiria el 44%. La distància s'ha anat reduint. El sondeig anterior de la mateixa empresa llançava el 59% d'intenció de vots vàlids a Bolsonaro i el 41% a Haddad. A més, el candidat esquerrà ha aconseguit reduir el seu índex de rebuig dos punts, fins al 52%, i el de Bolsonaro ha augmentat tres punts, fins al 44%.

«Soc un professor que viu del seu salari, amb 18 anys de serveis prestats al Brasil. Donem la volta a aquesta elecció, corregim els errors i reprenem els encerts. L'odi no portarà el Brasil a enlloc», ha assenyalat l'acadèmic, candidat de l'agrupació de l'expresident Luiz Inácio Lula da Silva (2003-2011), pres per corrupció passiva i blanqueig de fons. El PT és el blanc del rebuig d'una part de la població brasilera, que no perdona els casos de corrupció que han afectat el seu lideratge.

Bolsonaro ha cridat els seus seguidors a no relaxar-se davant l'avantatge que anuncien els sondejos: «Volem un país que representi allò que el seu poble mereix. Ens mantindrem mobilitzats perquè el joc només acaba quan acaba», ha assenyalat a través d'un vídeo publicat a les xarxes socials.

El candidat ultradretà s'ha guanyat les simpaties d'una part important dels brasilers fastiguejats de la corrupció estatal i de la violència que assota un país que va registrar 63.880 assassinats el 2017, el rècord per tercer any consecutiu. Bolsonaro proposa augmentar les penes per a homicides i violadors, donar poder a la Policia i un programa de registre d'armes perquè la població civil pugui defensar-se.

Enfront d'aquesta política, alguns experts alerten d'un possible augment de l'autoritarisme si guanya. «Les institucions al país estan immerses en una crisi de legitimitat que ha assolit el propi poder judicial. Els militars de la reserva s'enforteixen a causa d'aquesta situació a través de la candidatura de Bolsonaro, i defensen un règim amb institucions més dures i menys obertes als drets civils i polítics», ha considerat Marcus Ianoni, politòleg de la Universitat Federal Fluminense de Niterói. Bolsonaro vol liberalitzar l'economia, aconsellat pel seu assessor econòmic Paulo Guedes. Brasil travessa una crisi econòmica i té 13 milions d'aturats.

Bolsonaro ha moderat el seu discurs en els últims dies, conscient del rebuig internacional que planteja algunes de les seves propostes, com retirar el Brasil de l'Acord de París sobre el canvi climàtic, una posició que va matisar dijous passat. Els seus detractors el consideren un polític masclista, racista, militarista i homòfob, per les declaracions que va abocar durant anys en els mitjans de comunicació brasilers.

La seva campanya ha estat dirigida fonamentalment des de les seves xarxes socials, seguides per milions de persones. I és que Internet ha estat protagonista de la campanya. El diari Folha de Sao Paulo va revelar el pagament de tres milions de dòlars per part de diversos empresaris a canvi d'un servei digital que incloïa la distribució de manera massiva en WhatsApp de missatges favorables a Bolsonaro i contraris al PT, una acció il·legal, si es confirma.

Els detractors de l'ultradretà acusen la seva campanya de difondre informacions falses. Passa el mateix en sentit contrari.

Polarització del Brasil

Haddad, per la seva banda, ha intentat fer campanya aglutinant un «front democràtic» enfront de l'autoritarisme. El mateix Lula va demanar des de la presó la «unió dels demòcrates». Va aconseguir els importants suports de l'excandidat presidencial centreesquerrà Ciro Gomes, que va aconseguir el 12,5% dels vots en la primera volta, i de l'excandidata ambientalista Marina Silva, que amb prou feines va arribar a l'1% dels vots, però va aconseguir uns vint milions de vots tant en els comicis del 2010 com en els del 2014.

«La polarització al Brasil és molt alta perquè estem en un moment de forta crisi econòmica i política», considera Ignacio Cano, sociòleg de la Universitat de l'estat de Rio de Janeiro. «Sigui qui sigui elegit hi haurà gairebé la meitat del país que considerarà la situació intolerable», ha afegit.

Els dos candidats lluitaven les últimes hores abans de l'obertura d'urnes per guanyar-se els vots dels indecisos, el 6% de l'electorat, segons Datafolha, i dels que advoquen pel vot nul, el 8%. També pretenen convèncer els 30 milions de brasilers -el 20,3% de l'electorat- que no van acudir a les urnes a la primera volta, tot i que el vot és obligatori al Brasil.

Brasil podria estar a les portes d'un dels majors canvis polítics de la seva història recent.