La cancellera alemanya Angela Merkel feia set mesos que esquivava una crisi rere l'altra, però la seva capacitat negociadora, que semblava inesgotable, ha arribat a la fi: després de 18 anys al capdavant de la CDU, la cancellera va anunciar ahir que ha arribat el moment de donar el relleu.

«No he nascut cancellera, això no ho he oblidat. Avui és el dia en què s'obre un nou capítol», va declarar la mandatària en donar a conèixer la seva decisió de renunciar a la reelecció com a presidenta del partit i al seu escó al Parlament. Encara que la seva intenció és seguir com a cap del Govern a Berlín fins que acabi l'actual legislatura, el 2021, el final de la seva era ja té data. El seu anunci, inesperat, s'ha fet després de tornar a ser triada com a cap de l'Executiu alemany per quarta vegada consecutiva a mitjan març.

En els seus 13 anys al capdavant del Govern, Merkel s'ha vist obligada a fer gala de la seva perseverança i resistència davant de greus crisis, com la financera i la de l'euro, amb importants i polèmics rescats com el de Grècia, o amb la crisi dels refugiats, després que el 2015 entressin uns 900.000 sol·licitants d'asil al país. La seva decisió d'obrir les portes als immigrants encallats a Hongria l'estiu del 2015, fet que sempre ha defensat com una «decisió humanitària», va marcar un abans i un després. Els problemes de la gestió migratòria, que van deixar palès el fracàs de la seva famosa frase «Ho aconseguirem», van acabar deixant empremta. El tema dels refugiats va polaritzar la societat alemanya i va servir de trampolí al partit populista i d'ultradreta Alternativa per a Alemanya per accedir al Parlament com a tercera força política en els comicis generals del 24 de setembre del 2017.

Merkel va caminar pel difícil escenari que va deixar el resultat electoral amb cautela, però amb pas ferm conscient del objectiu: ser reelegida cancellera. La premsa va començar a parlar d'una cancellera en crisi, d'una mandatària en hores baixes, de la fi de l'era Merkel per la seva incapacitat per formar govern. Però, un cop més, va remuntar el vol i va aconseguir que els socialdemòcrates acceptessin negociar i forjar in extremis una nova coalició.

Amb uns socialdemòcrates recelosos en caiguda lliure i una CSU -partit germà de la CDU a Baviera- disposada a imposar una política dura en la qüestió migratòria guidada pel seu líder i ministre de l'Interior, Horst Seehofer, el nou Govern va caminar per aigües turbulentes des del principi i cada vegada més veus auguren un avançament de les eleccions.

Ara, amb el dur revés a les regionals de Baviera fa dues setmanes i a Hesse, diumenge, Merkel ha tornat a mostrar el seu pragmatisme en començar a aplanar el camí a un possible successor, que serà l'encarregat de concórrer en uns nous comicis.