Les Fiscalies del Tribunal Suprem i de l'Audiència Nacional donaran a conèixer avui els seus escrits de qualificació provisional en les causes contra els responsables del procés que es jutjaran pròximament en tots dos òrgans, i que en el cas del que es tramita en l'alt tribunal es barregen agreujades per als líders. En el cas de l'exvicepresident Oriol Junqueras podrien superar els 20 anys de presó pel delicte de rebel·lió, segons fonts fiscals.

Es preveu demanar penes diferents segons el grau de responsabilitat en l'ocorregut i no es descarta que alguns dels processaments pel magistrat Pablo Llarena quedin fora de l'escrit del fiscal. En la causa contra el Major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, la intendent Teresa Laplana i els excaps polítics de la policia autonòmica Pere Soler i César Puig, l'escrit de la Fiscalia de l'Audiència Nacional revelarà si se'ls demana penes pels delictes pels quals van ser processats -sedició i organització criminal- o aquesta petició s'agreuja també fins a la rebel·lió.

El tercer escrit que es preveu conèixer també avui és el de l'Advocacia de l'Estat en la causa contra els membres de l'exgovern de Carles Puigdemont i els de la Mesa del Parlament. Encara es desconeix si els Serveis Jurídics de l'Estat demanaran condemnes només per malversació o ho faran també per rebel·lió, seguint el criteri de la Fiscalia.

Una altra opció seria rebaixar aquesta qualificació a la sedició -tipus penal que comporta condemnes més baixes-, una possibilitat de la qual s'ha estat especulant després que diversos membres del Govern de Pedro Sánchez hagin expressat els seus dubtes que pugui considerar-se rebel·lió l'ocorregut en els mesos de setembre i octubre de l'any passat a Catalunya.

Pel que fa a la causa del Suprem, el text que ultimen els fiscals Fidel Cadena, Jaime Moreno, Consolo Madrigal i Javier Zaragoza aposta per qualificar l'ocorregut com a rebel·lió, en entendre que els fets encaixen en aquesta previsió del Codi Penal en existir la violència que exigeix el tipus, han assenyalat fonts del Ministeri Públic.

Aquesta violència la veu clarament l'acusació pública tant en la concentració davant la Conselleria d'Economia del 20 de setembre del 2017 com en els fets de l'1-O, assenyalen fonts del Ministeri Públic. L'aplicació d'aquestes penes més altes obeeix, segons aquesta valoració de la Fiscalia, a la integració del delicte de malversació de cabals públics en el principal de rebel·lió, la qual cosa obliga a aplicar les penes agreujades. No obstant això, la petició de presó per als líders independentistes podrà veure's finalment rebaixada una vegada se celebri el judici en el torn de conclusions definitives, segons assenyalen les mateixes fonts.