Montse Rosell (Manresa, 1966) és l'advocada de l'exconseller Francesc Homs en el cas per la consulta del 9-N que es jutja al Tribunal de Comptes. Coneix des de dins, per tant, els entrellats del Madrid judicial.

Com valora l'escrit de la Fiscalia contra els líders del procés?

És una temeritat que no s'entén des de la lògica jurídica. És tan bèstia que cau per si mateix. L'apel·lació a la violència no se sustenta.

La justícia espanyola no actua, doncs, de manera justa?

Fa un mal ús de la justícia. Entra en àmbits que no li corresponen. Es vol construir un relat que parla de violència i rebel·lió.

Hi ha ganes de venjança o d'escarment?

El que hi ha és molt desconeixement. A Madrid els mitjans fan molt mal, perquè expliquen un relat que no correspon a la veritat. S'entén que afecti l'opinió pública, però no els estaments judicials.

Ho hem d'entendre tot plegat, doncs, com un càstig?

Sí.

Quina ha estat la seva experiència al Tribunal de Comptes? Considera que hi ha pogut treballar amb garanties?

El tracte en les formes va ser exquisit, se'ns hi va deixar parlar, argumentar, fer els interrogatoris... tot i que durant el procediment vam denunciar indefensió. Al tribunal, en les formes, molta cor-recció; una altra qüestió és tot el camí fins que hi arribes.

Què creu que es pot esperar del judici als processats independentistes?

Com a jurista és molt difícil creure que la sentència ja estigui escrita. Aspiro que hi hagi justícia, que es valorin les coses com han estat. Crec que la mateixa Advocacia de l'Estat ha desautoritzat la fiscalia, i això és important, perquè la Fiscalia de l'Audiència demana penes per rebel·lió, quan la jutje d'instruccció no l'ha considerada. La Fiscalia està molt exaltada. Però d'esperança n'hi ha. El Col·legi d'Advocats de Manresa, que està fent una feina enorme, ha aconseguit que imputin policies per l'1-O. De tant en tant, doncs, hi ha notícies que et fan pensar que hi ha justírica.

És optimista, doncs?

És difícil de dir, però crec que amb el temps ho hem de ser. No sé si en primera o en segona instància, però crec que s'acabarà reconeixent que no hi ha hagut rebel·lió ni cap cop d'estat. Només manifestacions pacífiques i posar urnes. No hi pot haver un altre resultat.