Nova Caledònia seguirà perta-nyent a França, ja que una majoria de votants al territori francès del Pacífic sud va votar no en el referèndum sobre la independència, segons els resultats definitius donats a conèixer per l'Alt Comissariat, representant de París a l'arxipèlag.
El referèndum, previst a la Constitució francesa i al qual estaven cridats a votar 174.000 habitants de l'illa, culmina un procés de 30 anys, iniciat amb els anomenats Acords de Matignon, que van posar fi a una situació de gairebé guerra civil a l'arxipèlag. El no va obtenir el 56,4% de vots i el sí, el 43,6%. La participació va ser elevada, amb el 80,63%. A les presidencials del 2017, la participació va ser del 53%.
El resultat és més ajustat del que preveien els sondejos, fet que dona esperances als independentistes de poder revertir la correlació de forces en una futura convocatòria. Tot i la victòria del no, hi ha la possibilitat d'organitzar dos referèndums més.
En una declaració solemne des del Palau de l'Elisi, el president de la República francesa, Emmanuel Macron, va qualificar l'organització del referèndum com un èxit dels caledonians de tots dos costats i de l'Estat francès. «Vull declarar, primer, el meu immens orgull en haver traspassat junts aquesta etapa històrica. Vull declarar també l'orgull per al cap de l'Estat perquè la majoria de caledonians hagin escollit França. Per a nosaltres és una mostra de confiança en la República francesa, en el futur i en els seus valors», va dir. A partir d'ara, va afegir, «no hi ha cap altre camí que el diàleg» per construir la Nova Caledònia del futur.
«Vol vostè que Nova Caledònia accedeixi a la plena sobirania i es converteixi en independent?». Aquesta és la pregunta que havien de respondre els votants, originaris de l'illa, o persones, inclosos francesos d'origen europeu, que hi visquin des del 1994.
La pregunta sobreentén que Nova Caledònia, inclosa a la llista de l'ONU de 17 territoris no autònoms que han d'autodeterminar-se, ja gaudeix d'una sobirania parcial. El pedrot, com es coneix aquestes illes situades a 16.500 quilòmetres de la França metropolitana, és el territori de la república amb més competències -gairebé totes, excepte les relacionades amb la seguretat i la justícia- i l'únic amb institucions pròpies amb capacitat per a legislar.
Colonitzada el 1853, originàriament França va usar Nova Caledònia com a presidi per a delinqüents francesos. Successives onades d'europeus i també d'immigrants procedents de la regió del Pacífic van acabar de configurar els actuals equilibris ètnics, molt lligats a les opcions polítiques. Actualment vora el 39% d'habitants que hi viuen són kanaks,el 27% europeus, el 8% de població procedent del territori de Wallis i Futuna, i el 8% de mestissos i altres comunitats nacionals. Un dels esculls principals a l'hora de negociar el referèndum va ser el cens, diferent de la resta de les eleccions, ja que havia d'incloure només la gent establerta des de fa temps a l'arxipèlag.
Després de la colonització, la discriminació econòmica i política dels autòctons va acabar alimentant un conflicte que els anys vuitanta va provocar una explosió violenta que va deixar vuitanta morts. La signatura, el 1988, dels Acords de Matignon entre el líder kanak Jean-Marie Tjibaou i el líder francès Jacques Lafleur, afavorits pel llavors primer ministre Michel Rocard, van posar en marxa el procés que ha desembocat en el referèndum. Els francesos van ratificar els Acords de Matignon i el pla per a l'autodeterminació de Nova Caledònia en un referèndum en el qual el sí va guanyar amb el 80% de vots expressats. Tjibaou va ser assassinat un any després per un radical kanak, però el procés, encara que lentament, no es va aturar.
El 1998, els Acords de Nouméa, capital de Nova Caledònia, van reconèixer la identitat kanak, van establir les bases de la ciutadania neocaledoniana, van crear les institucions pròpies i van fixar com a data màxima del referèndum el novembre del 2018. Tant Matignon com Noumea van aconseguir mantenir la pau social , però no la fi de les desigualtats ni la reivindicació sobiranista.
Felicitació de Quim Torra
El president de la Generalitat, Quim Torra, va felicitar Nova Caledònia i el poble kanak per «haver exercit el dret a l'autodeterminació» i França per haver donat una «solució política a un conflicte polític». Torra va reiterar amb una piulada que «votar és sempre la solució democràtica quan hi ha reivindicacions col·lectives».
