Els Estats Units tornen avui a les urnes per a unes eleccions de meitat de mandat que arriben amb una expectació inusitada. La primera gran votació des de l'arribada de Donald Trump a la Casa Blanca, en la qual es renovarà tota la Cambra de Representants i un terç del Senat, revelarà la capacitat de reacció d'un Partit Demòcrata sense nord des de fa anys. La victòria de Trump fa dos anys va redibuixar un escenari polític on ja pocs s'atreveixen a donar res per fet. Els vells paràmetres no sempre serveixen i un exemple d'això podrien ser les eleccions legislatives, que el president ha intentat portar al seu terreny per cridar a la mobilització i consolidar el seu actual poder.

El Partit Republicà controla actualment les dues cambres, però l'escenari més probable amb què treballen els analistes és que la majoria dels 435 escons de la Cambra de Representants caiguin en mans de demòcrates, el que donaria als diputats marge d'actuació per promoure iniciatives legislatives i posar límits a Trump.

Al Senat, però, el Partit Demòcrata ho té més complicat. Dels 33 escons en joc, 25 estan actualment en mans demòcrates, dels quals deu corresponen a estats en què l'actual president es va imposar a les eleccions del 2016, mentre que per part republicana només un es dirimeix en un territori on va vèncer l'exsecretària d'Estat Hillary Clinton.

Històricament les de meitat del mandat són unes eleccions amb baixa taxa de participació, que acostuma a moure's en xifres inferiors al 40%, i en les quals vota sobretot gent que té especial interès en la política. No obstant això, les primàries prèvies semblen haver mobilitzat més gent: un 70% més al costat demòcrata i al voltant d'un 30% addicional en el bàndol republicà.

Des de la guerra civil nord-americana, en 35 dels 38 comicis de mig mandat la pitjor part l'ha obtingut el partit que ostenta la Casa Blanca, de manera que un retrocés republicà entraria dins de la lògica històrica i no tindria per què veure's com una derrota directa de Trump, especialment si els demòcrates no aconsegueixen una victòria clara.

La implicació del president no ha estat més gran que en altres cites similars, tot i que, com assegura la investigadora del Real Instituto Elcano Carlota G. Encina, ha fet evidents esforços per «nacionalitzar» una votació on entren en joc altres consideracions. Trenta-sis estats elegiran governador i 49 de les cent ciutats més poblades celebraran comicis locals.

A favor de Trump hi juguen una economia a l'alça i una base mobilitzada, tot i que està per veure com es tradueixen en vots les diferents posicions de partits i candidats en temes clau com la sanitat, la immigració, l'educació o les armes. També hi ha «un augment de l'emoció i l'atenció mediàtica», encara que no està clar de quin costat caurà, segons les fonts de l'ambaixada.

El president nord-americà té en contra els seus baixos nivells de popularitat i els del seu govern. Segons Real Clear Politics, el 51,9% dels nord-americans valora negativament la gestió de l'actual Administració, mentre que l'aprovació de Trump voreja el 44%.

Segons el parer d'Encina, aquestes eleccions representen per als ciutadans la possibilitat de demostrar que «els Estats Units són més que la Casa Blanca», quelcom que, segons el també investigador Paul Isbell, es traduirà en un «mapa mixt» on els dos grans partits es veuran abocats a conviure, dins l'històric context de control i equilibri entre diferents poders.

Isbell, que va participar amb Encina en un recent fòrum de debat organitzat pel Real Instituto Elcano, va admetre que el Partit Demòcrata està «mal posicionat en el tauler d'escacs», entre altres raons perquè ja ni tan sols té garantit el seu tradicional calador de vots. En aquest sentit, l'investigador Isbell va assenyalar que hi ha persones desocupades que consideren «creïble» el missatge econòmic de Trump.

Passi el que passi, demà els Estats Units es despertaran amb un escenari nou. Si es compleixen els pronòstics i el Partit Demòcrata recupera la Cambra de Representants, aquest òrgan serviria com a altaveu d'iniciatives legislatives i escenari d'una possible renovació de la formació que va governar durant vuit anys fins a l'arribada de Donald Trump.