Uns 120 polítics, activistes i acadèmics van fer costat ahir a Òmnium Cultural en adherir-se al manifest «Som el 80%», que defensa que a Catalunya existeixen «grans consensos de país» i que demana que s'alliberi de forma «immediata» els dirigents independentistes empresonats.

El text, presentat davant la premsa al centre cívic Sant Agustí de Barcelona per més d'una vintena dels signants, demana al Govern que renunciï a «les vies d'excepcionalitat jurídica, penal i processal» i insta a iniciar «una negociació sincera, sense condicions ni renúncies, per a una solució política real».

Entre els signants hi ha figures polítiques com el que va ser líder dels comuns Xavier Domènech, l'exdiputat de la CUP David Fernàndez, o els expresidents del Parlament Núria de Gispert, Joan Rigol i Ernest Benach.

També sindicalistes com el secretari general de la UGT de Catalunya, Camil Ros; l'exsecretari general de CCOO també de Catalunya Joan Carles Gallego, acadèmics com Borja de Riquer o Jordi Borja, escriptors com Llucia Ramis o Pilar Rahola i l'entrenador de futbol Josep Guardiola.

«Volem posar en valor que una majoria de ciutadans de Catalu-nya -prop del 80%, segons indiquen les enquestes i s'expressa a les urnes- mantenim grans consensos de país», diu el manifest.

Aquesta «unitat en la diversitat» es fonamenta en els següents tres aspectes, prossegueix el text: «la defensa dels drets i llibertats democràtiques i fonamentals», «el rebuig a la repressió i a la judicialització de la política» i «la defensa d'una solució política que sempre ha de passar perquè els ciutadans de Catalunya puguin decidir i exercir democràticament el seu futur». El text evita parlar de «presos polítics» i no esmenta la independència ni concreta que la solució a l'actual context hagi de ser un referèndum d'autodeterminació.

El vicepresident d'Òmnium Cultural, Marcel Mauri, va explicar, en aquest sentit, que aquesta iniciativa presentada ahir busca «reflectir la pluralitat de mirades del país», encara que sovint siguin «contradictòries», ja que la catalana és una societat «molt plural i diversa».

El mateix text constata que hi ha «uns mínims que també són màxims» que uneixen gran part de la societat catalana, cosa que va definir com a «molt fort i molt potent».

Així, el manifest busca ser «un mirall» en el qual es pugui reflectir la majoria de la ciutadania catalana, «que no està disposada a resoldre els conflictes a cop de repressió ni penes de presó», sinó que vol «diàleg i democràcia».

Mauri va assegurar que també «hi ha molta gent a tots els pobles d'Espanya que viuen amb la mateixa indignació aquesta situació de persecució dels drets fonamentals».