La proposta de reforma de llei educativa del ministeri d'Educació preveu retornar a les autonomies amb llengua cooficial, i per tant a la Generalitat, competències en la decisió del currículum de les matèries i també en la regulació de l'ús de la llengua cooficial. Segons la proposta, a la qual ha tingut accés l'ACN, el ministeri planteja tornar a establir que l'Estat determini el 55% del currículum de les matèries.

D'altra banda, també proposa suprimir la regulació de l'ús de la llengua cooficial de la LOMCE, que incloïa els 6.000 euros per a l'escolarització en castellà, i deixar aquesta regulació, escolarització inclosa, a les comunitats amb llengua cooficials. Entre altres propostes, també inclou l'opció de cursar el batxillerat en tres anys.

El ministeri argumenta que hi ha «raons d'urgència i oportunitat» per promoure una modificació de la llei en vigor que comporti «l'eliminació dels aspectes més lesius introduïts per la LOMCE». El Govern espanyol, però, afegeix que més endavant caldrà dur a terme una «reforma integral de la normativa vigent». Tot i que consideren que el més «desitjable» seria derogar l'actual llei, admeten que fer-ho no aportaria seguretat jurídica.

Llengua

Pel que fa a la llengua, el ministeri preveu la supressió de la regulació de l'ús de la llengua cooficial que preveia la LOMCE, inclosa l'escolarització, i deixa aquesta regulació en mans de les comunitats. La supressió afecta també la regulació de l'exempció de cursar o ser avaluat en la llengua cooficial. També es preveu dur a terme una regulació d'acord amb la sentència del TC que va anul·lar l'ajuda de 6.000 euros per a l'escolarització en castellà que es preveia a la llei Wert.

Eliminar els itineraris

La proposta també es fixa l'objectiu d'evitar la doble via en el quart curs de l'ESO, i elimina els «itineraris» que havia dissenyat el ministre Wert per segregar els alumnes que continuessin els estudis a l'FP o a batxillerat. El text que preveu modificar la LOMCE també inclou establir un pla de repetició individualitzat per als alumnes que necessiten aquesta mesura, alhora que preveu la necessitat d'organitzar i adoptar mesures educatives ordinàries prèvies a la repetició, una decisió que s'ha de prendre de manera col·legiada per la junta d'avaluació. Pel que fa a l'organització dels ensenyaments, el Govern vol eliminar la jerarquia de les matèries a primària i l'ESO (troncals, específiques i de lliure configuració autonòmica), i els seus efectes en l'ordenació i l'avaluació. A primària, el principal canvi que incorpora aquesta modificació és el retorn als tres cicles de dos anys cadascú.

La proposta de Celaá aposta per eliminar les revàlides a 6è de primària i a 4t d'ESO, actualment suspeses en espera d'un pacte d'estat per a l'educació. Aquestes avaluacions es convertiran en mostrals i plurianuals per tal de conèixer l'estat del sistema educatiu, retre comptes per part dels centres i orientar les mesures de gestió dels centres i les polítiques de les administracions. A Catalunya, aquestes proves ja es duen a terme amb caràcter censal per part del Consell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu. En una mateixa línia, es vol tornar a desvincular les proves d'accés a la universitat a l'obtenció del títol de batxillerat, un aspecte que a Catalunya s'ha mantingut.

Religió no avaluable

Tal com s'havia avançat, l'assignatura de religió perdrà el seu caràcter avaluable i serà optativa sense l'obligació de cursar una matèria alternativa per als qui no sol·licitin cursar-la. A batxillerat també es deixarà de considerar la religió com una matèria específica.