El ple del Congrés debat demà una proposició de llei del PP per evitar l'exhibició a espais públics de símbols «excloents», com els llaços grocs o les banderes estelades i que, fins i tot, considera la possibilitat de cessar els alts càr-recs que ho permetin. Segons el PP, no es tracta de perseguir els ciutadans que col·loquin aquest tipus de símbols, sinó de garantir que les autoritats no ho facin i que a més ho impedeixin.

Per a això, el PP ha decidit assumir en aquesta norma el règim sancionador ja recollit a la Llei de Transparència i Bon Govern, que preveu des de l'amonestació a l'alt càrrec en cas d'infracció lleu fins al seu cessament per a la molt greu -per incompliment dolós o culpós- que comporta la impossibilitat de tornar a un càrrec similar entre 5 i 10 anys.

També podrien ser sancionats els empleats públics que tinguin coneixement de l'exhibició d'aquests símbols i no ho comuniquin a les autoritats, perquè, segons recorda el grup popular, l'Estatut Bàsic de l'empleat públic els obliga a actuar sempre sota el principi de la neutralitat institucional. El PP vol evitar que hi hagi enfrontaments entre ciutadans com els ocorreguts entre els qui posen i treuen llaços grocs independentistes, de manera que «siguin les autoritats i no els ciutadans els que reposin la legalitat».

En aquest sentit, la sotssecretària d'Estudis i Programes del PP, Andrea Levy, va afirmar que el president de la Generalitat, Quim Torra, és «responsable polític de dir que els CDR pressionin i després hi hagi agressions a persones per portar democràticament la bandera d'Espanya».

Aquesta «proposició de Llei de Defensa de la Convivència Social, la Neutralitat institucional i els Símbols nacionals» té un doble objectiu: respectar la neutralitat dels espais públics, tal com ha reconegut el Tribunal Suprem en la seva jurisprudència, i protegir tant els símbols nacionals (el rei, les banderes d'Espanya i de les comunitats, l'escut i l'himne) com els oficials (la bandera europea i les ensenyes i escuts provincials i locals).

La iniciativa afecta principalment les autoritats públiques, tant els alts càrrecs com els funcionaris, perquè són els qui tenen potestats públiques. A ells se'ls exigeix abstenir-se de realitzar, i també corregir en l'acte, qualsevol ofensa als símbols nacionals i oficials.